Les «Dotze hores de cançó improvisada» passejaran dissabte la cultura de la glosa pels carrers de Maó. Rimes de Balears, Catalunya i València van sensibilitzar aquesta pràctica que és plenament vigent a Menorca gràcies a la tenacitat i l'estimació de l'Associació Soca de Mots.
A l'endemà, llegia diversos comentaris digitals que posaven de manifest el mateix debat de sempre, aquella cançó repetitiva que fa ombra a la nostra llengua. Afirmacions inoportunes, polèmica política que s'aprofita per desqualificar, un alarmisme dels qui solen tenir problemes per emprar qualsevol tonalitat del llenguatge. Amb sal o sense, el cant de benvinguda de l'alcaldessa Conxa Juanola, recitava aquest compromís insubornable amb l'expressió i la llibertat creativa. Persones que canten versos, que els improvisen en el mateix moment d'interpretar-los i que elogien les cultures semblants, sols gaudint del cant i dels actors que hi tenen un lloc destacat. Glosar, un tresor tan senzill i tan natural.
«(...) Per açò avui i aquí cultivaré / una paraula quotidiana i senzilla / aquella que sempre doni vida / en positiu i amb un somriure, és el que hem de menester (...)».
Assolir la normalitat lingüística no consisteix, només, en interpretar en català i en els seus dialectes qualsevol activitat social, sinó també en poder-hi fer totes aquelles coses que són impossibles en cap altra llengua.
Al meu poble li enamora la guitarra que sona i el glosador literari viu.
