Salut, fills, imatge, llibertat, olor, diners... M'ho vaig plantejar i ho vaig dur a terme. Ara, sis mesos després, me sembla que no he fumat mai. Hi ha vicis, certament, que són absurds. Jo era conscient de la meva dependència, com aquell suïcidi a càmera lenta que vas defensant des d'un caire social. Senzillament, m'agradava, com al 25% dels espanyols majors de 15 anys i que malgrat les horroroses imatges de tumors de coll i consignes de «fumar mata»", continuava fent-ho. En el nostre país, diàriament assassina 200 persones i consumeix un 15% de la despesa sanitària.
Aquesta setmana, la Comunitat Europea ha plantejat l'alerta que suposen les malalties cròniques motivades per quatre factors comuns: tabac, abús de l'alcohol, mala alimentació i falta d'activitat física. Aquestes causes representen el 87% de les morts i les autoritats clíniques -desbordades pel desafiament- plantegen: S'ha d'oferir cobertura sanitària pública a les persones que desenvolupen els mals hàbits assenyalats? És culpable de negligència un Govern que no promou conductes saludables? Caldrien factures sense cobrament per conscienciar a la ciutadania del cost sanitari que suposen els malalts?
Els quotidians, quasi sempre contrariats amb els dirigents, defensem que la sanitat sigui pública i universal per a tothom. Però la volem més formativa, insistent amb la defensa d'un estil de vida saludable i –sobretot- pressionant el món de la indústria i la publicitat.
