Imagini per un moment que no té casa i que s'ha de passar tot el dia voltant pels carrers del seu poble sense saber on anar. Això els hi passava als usuaris de la casa d'acollida de Ciutadella. Van protestar, amb motiu, i al final sembla que l'Ajuntament obrirà unes hores.
Ha de ser terrible no tenir un sostre i no saber on anar. I passar fred. A Menorca hi ha 25 persones localitzades que no tenen casa, a part de les que van a dormir a les cases d'acollida. Els imagin durant el dia asseguts a bancs públics, abrigats, caminant a poc a poc, sense destí, sota la mirada curiosa, indiferent o despectiva de la gent que corre cap a algun lloc.
Curiosament, passant en velo per davant de la biblioteca pública de Maó, a la plaça de la Conquesta, cap a les 9 del matí, he vist molts de dies alguns pobres esperant que obrin. Primer he pensat que segur que ho fan per estar calents. Allà dins s'està bé, tranquil i protegit. Però després m'he demanat, i si aquests pobres hi entren per llegir algun llibre?
Si és així, la pobresa, durant unes hores es transforma en llibertat. La de viatjar de la Terra Mitjana fins a Mordor, amb Tolkien; pujar el riu amb la barca de Conrad a «El cor a les tenebres»; sentir parlar a la gent de Macondo amb García Márquez; trobar «La perla» d'Steinbeck o fins i tot recórrer els carrers de Brooklyn amb Paul Auster. I mentre viatgen per les paraules deixar de sentir com et prenen la dignitat els que no tenen temps d'anar a la biblioteca a llegir.
A una sala de la biblioteca el pobre, que no té res a perdre, és ric, perquè disposa de tot el temps del món per llegir. Si hi pensem bé, el temps és l'única cosa que realment ens pertany.
Quan el pobre surti de la biblioteca tindrà gana i fred, i seguirà sense ser productiu, però no haurà perdut el seu temps.
