La nació imaginària

Joan F. López Casasnovas07/01/16 0:00

Em cau de l'ànima haver-ho de dir, però crec que s'han errat de comptes. La CUP ha confós ous amb caragols. Qui prodest?, a qui aprofita la seua decisió de, finalment, no permetre de cap de les maneres que el candidat de Junts pel Sí arribi a la investidura? Mas no serà, idò, president de la Generalitat i l'anomenat «procés» català envers una major sobirania pot haver quedat molt mal nafrat. El sobiranisme catalanista caçava alegre setmanes enrere, però ara no. Ara riuran els perdedors del 27-S perquè el març tindran una oportunitat de refer-se. Riurà la vella política espanyola, que respira pensant de recuperar una estabilitat que la política catalana els amenaçava greument. Als de Junts pel Sí, amb cara de pa torrat, no els queda més que dir «aquí hi ha ses pells», feis el que vulgueu; o sigui, noves eleccions. En Mas haurà caigut del retaulet i no sé si ja li tocaria anar a veure en Trompeta, l'àngel del cementeri que ens ha de convocar al Judici Final; parl, evidentment de la mort política (no de l'altra: llarga vida i «bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels»!), del traspàs d'un gran especialista a sobreviure surfejant les onades de la mar procel·losa que és la vida política.

Tanmateix, jo no el donaria per liquidat, no me n'alçaria una cella que un Mas resilient resistís aferrat al timó de la nau en el seu particular viatge a Ítaca. De més verdes n'han madurat. Certament, moltes coses s'hauran de replantejar durant els dies que vénen, en especial les bases socials de l'independentisme. Amb o sense una CUP que pretenia anar a missa, però a la vegada repicar campanes. Tantes reunions fora hores, que acabaven misses dites..! S'ha acabat el bròquil i cal de bell nou carregar en el munt. Bé anam, si no tombam.

Que la barba d'en Rajoy ja estigui en remull, en vistes del que ha succeït a Catalunya, seria un fet objectiu si no fos..., si no fos que Espanya, al cap i a la fi una «comunitat política imaginada com a inherentment limitada i sobirana» (així definia la nació el politòleg Benedict Anderson, que va morir el penúltim dia de l'any passat), probablement compta amb molta més força coercitiva