Aquest mes de novembre ens està oferint unes temperatures estranyament altes en aquesta època de l'any. Les nits són fresques però, quan arriba el migdia, és obligatori llevar-se la jaqueta i la màniga curta s'imposa gairebé, ara que ja havíem fet el canvi d'armari. Aquí, al Principat, s'ha donat el cas curiós que han estat els indrets més elevats, als cims del Pirineu, els qui han enregistrat els valors més elevats, mentre que a les valls s'hi han detectat els mínims. És el fenomen de la inversió tèrmica. El termòmetre ha marcat uns índexs de rècord, als quals no s'arribava des que els diferents observatoris van començar a acumular dades, els darrers 15 anys del segle XX. Tot açò ve motivat per un anticicló que no ens vol deixar, al manco durant uns deu dies més i que ens porta boires, humitat i impureses en l'aire que respiram. Quelcom que sempre he sentit a dir que no és gens bo per a la salut de les persones. I pel què he pogut seguir a la informació meteorològica, la situació a les Illes és, si fa o no fa, la mateixa.
Caram amb l'anticicló! Em recorda l'espectacle que vaig poder veure al cel de l'illa de Gran Canària una setmana que hi vaig anar a arbitrar, ja fa estona. Uns núvols permanents que els originaris d'aquell arxipèlag anomenen panza de burro i que me van fer pensar que les Canàries, d'afortunades pel què fa al seu clima, en tenen ben poc. Abans, quan érem petits, el novembre era un mes d'anar amb abric i fer llargues cues a les parades de les castanyeres fins aconseguir entrar en calor amb l'escalfor que desprenia el poal de les castanyes. I més tard, quan vivia a Reus, el mateix novembre era el mes més temut del calendari, com passava amb es bril a Menorca, amb unes temperatures extraordinàriament baixes.
Avui en dia, la situació atmosfèrica i climàtica ha experimentat un canvi radical i us deia, fa un moment, que aquesta conjuntura no és la més indicada pel nostre estat de salut, tan físic com mental. Així m'ho confirmà l'Alba, la meva dietista, quan dimecres passat li vaig comentar a la seva consulta. Jo em trobava fluix, decaigut i la gent -molt especialment aquella qui vol emmagrir i no se'n surt- em deia que era degut als quasi 32 quilos que he perdut en els darrers dotze mesos. La nutricionista em va respondre que pràcticament tothom -també ella mateixa- presenta els mateixos símptomes: cansament, tristor, marejos i un caminar gens rectilini. I que la causa d'aquest estat es troba en el clima, en l'anticicló de marres.
Aquest fet no és gens anecdòtic i no podem deixar-lo passar de llis, sense que ens dugui a unes quantes reflexions i a intentar actuar en conseqüència. Perquè l'anticicló incrementa els seus efectes nocius amb l'ajut del diòxid de carboni i altres gasos d'efecte hivernacle que desprenem els humans des de la Terra i això pot resultar extremadament perillós, no només per a la nostra salut, sinó encara molt més per a la de les generacions futures. La temperatura mitjana del planeta anirà augmentant un parell o tres de graus un any sí i l'altre també i això ens pot semblar molt poca cosa però és segur que durà els habitants de la Terra dels propers decennis a viure en unes condicions cada cop més deplorables.
Ens estem carregant, idò, el planeta? Posam en perill, de manera involuntària, evidentment, però ben irreversible, la salut i la vida dels nostres fills i néts, açò aquells qui en tenguin? Quan els experts van començar a parlar d'aquest escalfament global, els seus efectes es preveien per d'aquí a 50 anys. Ara són, segons diuen, molt més imminents. És ben cert que s'han fet cimeres sobre el tema i alguns països, o algunes ciutats, han pres ja decisions com la de deixar circular un dia els cotxes amb matrícula parell i el següent aquells qui disposen de plaques acabades amb un nombre senar. Però som tots plegats els qui ens hem de conscienciar: ens cal optar per un ús més accentuat del transport públic, i per caminar, tot i que, en episodis com el d'aquest anticicló, sembla que l'exercici físic a l'aire lliure no sigui, segons he pogut sentir, excessivament recomanable.
El fred arribarà, de ben segur, i llavors -i aquesta és la gran contradicció dels humans- la gelor de les baixes temperatures serà el nostre principal motiu de queixa. Però, mentrestant, poca broma amb l'anticicló i intentam posar-hi remei en allò -que certament és ben poca cosa- que estigui en les nostres mans. Perquè ens hi estem jugant el nostre futur i el d'aquells que vindran després de nosaltres.
