M'he proposat un treball de camp, un experiment gens convencional: trobar un balear. No se'n veuen gaire. Existeixen? Són una espècie en perill d'extinció com ara l'ós panda, l'elefant africà, la tortuga marina, l'orangutan de Borneo, la balena blanca o l'ós polar? O no han existit mai? Hi ha ciutadans nascuts a Mallorca (mallorquins), a Menorca (menorquins), a Eivissa (eivissencs) i a Formentera (formenterencs). Però, ciutadans balears o que rebin aquest exòtic nom? N'hi ha?
He començat la meva recerca experimental per la drecera més curta: els mitjans de comunicació. Aquest mes de novembre, si els balears existíssim, hauria estat un mes realment fabulós, rodó. L'escriptora Carme Riera va rebre el Premi Nacional de les Lletres concedit pel Ministeri de Cultura del govern espanyol. Carme va néixer a Palma. Per tant, hauria de ser sospitosament balear. A veure si ho podem esbrinar, trobar cap prova per miserable que sigui. Podem fullejar els diaris o fer davallar el cursor per la pantalla dels mitjans digitals. «El País» l'anomena «l'acadèmica mallorquina» (en castellà, és clar). He llegit tot el que ha publicat el periòdic pel que fa a la notícia i, en cap moment, fa servir, ni que fos com un sinònim al qual recorres per desesperació, el gentilici balear. A veure si tenim més sort en el cas dels homes. Aquest cap de setmana, el futbolista Sergi Enrich, ha marcat els seus dos primers gols a la Lliga de futbol professional, la popular Lliga espanyola. Aquí podem tirar dels diaris esportius o del mateix diari «Menorca». «Es Diari» es refereix al nostre millor futbolista com a ciutadellenc i menorquí. L'enciclopèdia oberta a la xarxa, Wiquipedia, en la versió castellana, el descriu com a espanyol. Balear? Aumon. Ciutadellenc, menorquí i espanyol. Un bot damunt el gentilici que estem cercant. Per sort, tenim més èxits de rabiüda actualitat protagonitzats pels nostres paisans. Jorge Lorenzo s'ha proclamat campió del món de moto GP després de guanyar al circuit valencià de Xest. Valentino Rossi, Il Dottore, després d'haver donat a la curs anterior una coça a la moto i fer caure Marc Márquez, ha acusat els pilots espanyols de fer punxons. A Itàlia han fet costat al seu compatriota -maleïts nacionalismes!- i ho han qualificat de biscotto spagnolo. Excuses de mal pagador, per suposat. Jorge Lorenzo ha guanyat merescudament el campionat del món de moto GP. I, com que va néixer a Palma, deu ser balear. Balear? N'esteu segurs? Ho podeu afirmar amb rotunditat? Diari «Ara», mallorquí. Diari «Marca», espanyol. Diari «El Mundo», balear! Sí. Hipòtesi provada. Prova superada. Els balears existeixen. Encara que escassos, els balears existim i sembla que no som una espècie en perill d'extinció. Vaja, que no som l'orangutan de Borneo. Però, a pesar que hem demostrat l'existència dels balears, no la de l'orangutan de Borneo, el treball de camp ens ha menat a la conclusió que els balears (nadiu o propi de Mallorca, de Menorca, d'Eivissa, de Formentera i de Cabrera fins i tot, encara que allà ens asseguren que només hi tresquen fantasmes) som reals, existim. Però per què som invisibles com els espectres de Cabrera que roden per la cantina i s'envolen per damunt el castell? Perquè tots fem punxons. En fan a Mallorca perquè d'aquesta manera el nom incorpora un territori al qual poden explotar i treure'n clars beneficis econòmics i privilegis jeràrquics i socials. En fan a Menorca, Eivissa i Formentera perquè s'ha creat una estructura administrativa que afavoreix unes elits polítiques, industrials, culturals i socials que, com a cans afamats, es reparteixen les miques que deixen caure les barbes mallorquines. Mallorca exerceix el seu centralisme amb l'excusa de l'existència d'un país balear. I la resta d'illes ho accepten i viuen instal·lades en la queixa i en la utilització d'aquesta com a justificació resignada de la injusta situació. Però, si és injusta, per què no s'ha posat remei a aquesta injustícia després de tants anys de submissió? Hannah Arendt, sense referir-s'hi específicament, ens dóna una raó. Les situacions d'injustícia, de qualsevol injustícia, només se sostenen en el temps i són possibles gràcies a la complicitat de les pròpies elits dels pobles sotmesos i subjugats. És una llàstima. Seria un bell país aquest que entre tots ens hem inventat. Però primer ens l'hem de creure. Perquè no es pot construir res damunt quelcom que no existeix. És com construir castells enlà. És com fer-nos trampes al solitari. En definitiva, és com córrer una cursa de motos de la màxima cilindrada sabent que tots quatre pilots fan punxons.
Un punxó és un instrument de ferro llarguer i acabat en punta acerada, que serveix per a fer forats. D'al·lots, també ho dèiem als dards que construíem nosaltres mateixos amb un tros de fusta, una tatxeta amb la punta afuada i unes aletes de cartó estabilitzadores. El solíem llançar contra una porta de llenya després de dibuixar-hi una diana amb un xoc. Sempre hi havia qualcú que feia punxons jugant a fer punteria amb els punxons. A les Illes Balears, fer punxons significa també enganar, fer trampes en el joc.
