Una de les activitats que configuren la meva vida actual de jubilat és un curs d'escriptura creativa al qual em vaig inscriure fa un parell d'anys. Ho vaig fer pensant que em podria ajudar en una de les meves principals passions com és l'art de l'expressió escrita, en la qual sembla que tenc molta més facilitat que en la purament oral. Recentment, també m'he apuntat a un taller d'iniciació als escacs perquè sempre he sentit a dir que aquest esport és, sobretot, un bon exercici mental que, entre altres beneficis en l'àmbit de l'equilibri personal i racional, fa retardar l'arribada de malalties com l'alzheimer.
Tornant a les classes d'escriptura, m'ha semblat ben curiós el treball que la professora ens ha encomanat per a la propera sessió quinzenal. En aquest cas, els seus deures per d'aquí a dues setmanes tenen un doble vessant: d'una banda, ella vol que donem un títol a la nostra vida i, de l'altra, que especulem sobre la persona a la que compraríem la seva pròpia existència, tot canviant-la per la nostra.
En el primer dels casos, ho tenc molt clar. Només puc titular la meva vida com «un aprenentatge constant». En efecte, som d'aquells qui creuen que no en sabem mai prou i que podem aprendre de totes les situacions que se'ns van presentant al llarg dels anys i, d'una manera molt especial, d'aquelles que no ens han estat del tot, o gens, favorables. El nostre ésser es va formant a base de garrotades. És el mateix que li succeeix al qui aprèn a esquiar que, segons sempre he sentit a dir, per acabar de dominar aquesta pràctica esportiva i/o de lleure, ha de caure abans moltes vegades.
Ara bé, la qüestió de la compra d'una altra vida ja és molt més complexa. Quina existència d'altri hauria volgut jo protagonitzar com a pròpia? Vaig pensar, primer, més o manco com tothom, en una persona famosa, per exemple, jo que sempre he estat culer, en el mateix Gerard Piqué, tant xiulat darrerament pels terrenys de joc de la madre patria. Un jove esportista consagrat, titular indiscutible en el Barça i que, a més, està casat amb una cantant de renom, madura (com sempre m'han agradat a jo les dones) i molt sensual. Però, si us he de ser sincer, no em veig capaç de donar la talla ni a l'eix de la defensa barcelonista ni tampoc al llit de na Shakira!
Un segon cas em va venir al cap i era el d'un company d'estudis; un jove -llavors- molt centrat i ordenat que va arribar a ser secretari del Col·legi d'Advocats. Home d'església com és, va fundar una família nombrosa; ara està rodejat de fills per totes bandes. Tot i l'afecte, l'admiració i el respecte que sempre li he tengut, estic convençut que no em canviaria per ell, perquè tampoc aconseguiria arribar a tanta perfecció i, en cas que ho fes, segur que m'avorriria...
Quina vida compraria, idò, us demanareu, com jo també m'he demanat insistentment arran d'aquesta proposta d'exercici que ens ha fet la professora. La resposta només és una i la tenc molt clara: la meva pròpia. Aquesta sí que seria una bona opció i de ben segur que més d'un de vosaltres ho ha pensat alguna vegada. Poder tornar a començar i estar en condicions de rectificar totes aquelles decisions que hem pres de manera equivocada al llarg de la nostra existència com a éssers humans. En la vida, hi ha ocasions en què se'ns presenta una cruïlla de camins; només en podem seguir un i, massa sovint, triem l'itinerari erroni, aquell qui no ens acabarà de fer feliços. Tots voldríem, en aquest sentit, una segona oportunitat.
Ara bé, res més enfora de la meva intenció en escriure aquestes retxes que pugueu veure en el meu raonament, una petita o gran dosi d'inconformisme. Tal vegada us sorprendreu si us dic que la meva vida actual m'agrada, que l'he acceptada, que m'hi he acostumat i que m'hi trobo relativament bé, en ocasions força bé. Vull que quedi una cosa ben clara, però: acceptació no vol dir, en cap manera, submissió ni incapacitat per intentar millorar, tot cercant una major felicitat.
Per açò estaria molt bé poder tornar a recórrer el camí i agafar, si convingués, una direcció diferent a la que vam emprendre fa anys. Tot i que aconseguim trobar-nos bé amb el resultat global del que hem viscut, hi ha tantes coses que faríem d'una manera diferent, tantes decisions errònies que modificaríem... I és en aquest aspecte, que trobo sentit a l'exercici ordenat per la professora d'escriptura creativa. Perquè està clar que voldria comprar una altra vida. Però, en tot cas, que aquesta fos... la meva!
