Geperut (243)

No ens enganem. Monàrquics i no monàrquics, a tots ens hauria agradat ser convidats al Ball dels Geperuts (se'n diu així d'aquesta -i d'altres al llarg de l'any polític i social- recepció anual que se celebra a Palma de Mallorca, a l'estiu, al palau reial de Marivent, per la semblança entre les postures corporals dels convidats quan saluden els amfitrions amb les de les persones que tenen una protuberància o gep o que pateixen malformacions òssies a l'esquena). Però no ens hi van convidar i ja no hi ha res a fer. Tal vegada un altre any podrem gaudir d'aquesta pública humiliació de vellut regi que, per les expressions d'èxtasi dels participants en el ball captats per les càmeres de televisió i per les màquines fotogràfiques, es deu assemblar al plaer obtingut durant les pràctiques de dominació dels protagonistes de la novel·la -i posterior pel·lícula- «Cinquanta ombres de Grey». Hi he tornat a pensar quan la temporada del Ball dels Geperuts s'ha reiniciat, aquesta vegada a Madrid, amb la recepció reial d'aquest dilluns passat, dotze d'octubre, celebrada després de la fastuosa desfilada militar encapçalada per una cabra de nom inoportú i poc bel·licista: Pau. Dia de la Festa Nacional. Dia de la Hispanitat. Coneguda fins fa poc com a Festa de la Raça. Mil sis-cents convidats i vuit-cents mil euros gastats per commemorar un genocidi que va exterminar milions d'indígenes americans, centenars de llengües autòctones i dotzenes de cultures mil·lenàries. Són ben estranys, aquests espanyols. Celebren un genocidi, desfila una cabra i els bojos són els independentistes. No seria millor trobar una data menys sanguinària que ens unís a tots? Però tornem al Ball dels Geperuts. L'estrella va ser Albert Rivera, el líder de Ciudadanos (abans coneguts amb el nom de Ciutadans). S'ho imaginen? Un català futur president del govern espanyol? No s'ha vist mai. Hi ha hagut gallecs. Ho fan bé. O no fan cap constitució. O no se saben ni han llegit els articles de la Constitució. Amèrica va ser descoberta pels espanyols. I Europa? Deixeu-ho fer, Alsina. No ho compliquis més. Si no vaig errat, de balear ni va haver un, de president de govern. Maura. Però català, cap. Açò es fa per evitar un mal tràngol a un representant d'aquest gran poble que no és una nació i que tampoc és una nacionalitat i ningú no sap que coi és. El paperot que acaben fent els presidents espanyols! Un organitza -o sota el seu govern s'organitza- el grup terrorista GAL. Un altre ens fica a la guerra d'Irak. Un tercer promet una cosa i se'n desdiu i ens deixa la pitjor crisi econòmica de la història recent. Un quart incompleix les promeses electorals i, en tost de governar per a tots els espanyols, es dedica a fabricar independentistes. Els aclamats. La cabra i Albert Rivera. Els futurs salvadors de la pàtria. Els discrets. Francina Armengol. La nostra presidenta. No la conec, però m'agradaria traslladar-li qualcunes preguntes. És la segona vegada en pocs mesos (ja va participar en el Ball dels Geperuts de Marivent). Com té les lumbars? I la columna? Té cap pinçament? I, de tenir-ne, una es recupera amb celeritat? O va per estona? Ai! I els absents. El president del País Basc, la presidenta de la Comunitat Foral de Navarra i el president de la Generalitat de Catalunya. I Pablo Iglesias. El retorn a la coherència. O no. No tenia curiositat de sebre si el rei ha vist tota la saga regalada de «Joc de Trons»? O ja n'està assabentat? Vés a sebre. Devia ocupar el seu lloc al besamans el Petit Nicolau? Qui sap? O un torero amb un drap negre a l'ull? O la cabra de la Legió? Misteris que només poden conèixer del cert els privilegiats participants del Ball dels Geperuts. Quina enveja. O no. Artur Mas. Imputat per posar les urnes i deixar que la gent pogués votar. Gràcies a nivell personal. Jo també vaig votar i, com jo, més de dos milions de ciutadans catalans. Tots a la presó! No era una pel·lícula de Berlanga? La realitat acaba imitant la ficció. Si més no a Espanya. El que no pot arreglar la política que ho arregli la justícia. La divisió de poders va ser feta al nostre país per una persona afectada d'acalcúlia. La celebració del genocidi, la cabra desfilant, l'aclamació d'un català a la cort reial, les absències dels presidents de les comunitats històriques, Pablo (com la cabra!) sense sebre si el monarca ha vist tota la temporada de «Joc de Trons», la citació a declarar als jutjats del president de la Generalitat el dia del setanta-cinquè aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys... Estan bojos, aquests espanyols. Cada dia que passa n'estic més convençut. Però tornem al Ball dels Geperuts. Ben pensat, val la pena anar-hi? No deu deixar seqüeles? Superada la pujada d'adrenalina i d'autoestima i d'endorfines, no et deu agafar una davallada emocional? Donar la mà a la gent corrent sense la humiliació imposada pel protocol no es deu tornar un gest insuls? No et deus tornar descortès, mal educat fins i tot, si assisteixes molt sovint al Ball dels Geperuts? Si t'acostumes al caviar, no et deu costar després menjar ciurons? No ho veig del tot clar. De totes maneres, sembla aclaridor un refrany menorquí: «No hi ha cap geperut que se vegi es seu gep».