Els polítics han de cobrar un sou digne per la seva responsabilitat i dedicació, però no han de cobrar un euro més del que es guanyin. No ha de fer por aprovar un cartipàs a cada administració amb les retribucions correctes, però després no s'han de cercar altres formes de guanyar més doblers que no es mereixen. No és just que als càrrecs públics que treballen se'ls vulgui convertir en mileuristes, però tampoc ho és que s'aprofitin d'un sistema sense empresari (els doblers públics són de tots i no són de ningú) per treure més profit econòmic.
Les dietes sempre han estat la forma que han tingut els polítics de comptar amb una paga extra, sense exposar-se públicament a la crítica ciutadana evitant la transparència. Cobrar 924 euros bruts per assistir a una reunió del Consell d'Administració d'Autoritat Portuària és un escàndol. El tema ja va ser polèmic en el seu dia i teníem la impressió que la quantitat s'havia reduït, però no ha estat així. En tot cas, un ridícul 5% en dues ocasions. El sistema està pensat per gairebé obligar els polítics a cobrar la dieta. APB diu que si no la cobren, es torna a una caixa comuna de Puertos del Estado, destinada a les dietes, és a dir els doblers que un polític podria decidir no cobrar per considerar-ho excessiu, ja no s'invertiran aquí, «es perden» a Madrid.
Els vocals del Consell d'APB es guanyen els 924 euros per una reunió?. És evident que no. La pesada maquinària de Puertos fa que a vegades els consellers només disposin de l'ordre del dia i no coneguin els temes fins que no són a Palma i els hi expliquen.
Ni la crisi tan dura que tots hem patit ha aconseguit que APB reconsideri les dietes dels seus membres del Consell d'Administració. Que algú les cobri i després les doni a alguna entitat social és una actitud personal lloable, però no fa baratar el sistema.