Tal com ets

Polítics i periodistes cal que tinguin una bona relació, allò que no contéexcés ni defecte, que es basa en el respecte i la confiança mútua. Són molts i variats els dilemes dels seus oficis, però en l'àmbit quotidià tenim assumit que l'objectivitat no existeix. Els primers, fan que passin coses, i mentre els ciutadans encara les estan paint, els altres ja l'han mastegada, digerida i posat ràpidament per escrit. Si hi ha nervis a la redacció, la cosa es complica. El combinat inclou nombroses variants, amb reporters ben connectats, deslleialtats polítiques o filtracions interessades. Dels dirigents ens sobra la comèdia, els residus de l'estratègia, provocar opinions o comprar editorials. N'hi ha que fingeixen camaraderia o es creuen amb la suficient competència per realitzar telefonades partidistes, jutjant bo o dolent. Tots tenim assumit que no són màquines, sinó humans. En el món del periodisme institucional ens basta que s'esforcin per ser neutrals. En el real, esperem la cita de Chesterton: el periodisme consisteix en dir «lord Jones ha mort» a la gent que no sabia que lord Jones estava viu.

Noticias relacionadas

Els territoris comanxe

Más noticias relacionadas

En general es dediquen a difondre informaciópolíticai notícies, descuidant d'altres aspectes importants de la seva pràctica: les emocions. Els quotidians evitem els protocols i envers el contacte amb la premsa, pensem que surt molt més a compte mostrar-se tal com ets. Els reporters, que ens ho contin. Nosaltres, ja vos retratarem.