La vida, qualque vegada, ens juga una broma de molt mal gust. Recopilem: En Joan es va declarar innocent, presentant testimonis de la nit dels fets, converses privades en la xarxa social que cronometra l'hora de les paraules, documentació del lloc de feina o imatges no coincidents amb la descripció de l'agressor. El jutge, però, va desestimar totes les proves de la defensa, declarant-lo culpable i amb una pena de 3 anys de presó més una ordre d'allunyament.
En l'àmbit quotidià, un règim senzill i planer, demanaríem: a on està la càmera oculta? La veritat, en massa ocasions, és difícil d'exposar. No basta amb presentar-la, els que l'han d'acceptar l'han de reconèixer com a tal. Aquest menorquí, va ser acusat injustament. Darrera la culpabilitat d'un innocent s'hi troba un dolor col·lectiu, com un somni que s'enfonsa. L'avenir es dilueix en qüestió de segons. Els drets i deures reconeguts s'esborren de la Carta Magna, fets que ens recorden els dies d'un temps silenciat. Justícia per en Joan, justícia reial, ja compta amb milers de suports i signatures que es presentaran al Tribunal Constitucional per sol·licitar que es revisi el cas. Diuen que el pas següent seria demanar un indult, però una ferida injusta no cicatritza mai.
No podem quedar-nos de braços plegats. La nostra inacció alimenta la complicitat. Signeu la petició d'en Joan, ajudem-lo, perquè la innocència ralla d'un mateix, d'un fill o d'un germà.
https://goo.gl/23v0tR.
