A casa, només tenim una bandera. La vam recollir fa molts anys del Consell insular, la seu la regalava per la diada de Sant Antoni i ens vam unir a la celebració popular de la Conquesta de Menorca. En l'actualitat, tradició familiar, la pengem cada mes de setembre. Aprofitem una tela que convida a compartir, com a costum de l'enramada festiva de Gràcia. Res més.
Els plantejaments intel·ligents i poc fonamentalistes dels escuts, banderes i emblemes són signes d'identitat d'una comunitat on es representa la seva continuïtat al llarg de la història. El Decret Bauçà aclaria la definició de símbol, qualsevol «representació sensorialment perceptible d'una realitat» i afegia una llista dels que prohibia: cartells, cançons, banderes d'altres territoris o pintades. Per penjar un emblema o sonar qualsevol cançó en llocs públics, s'havia de demanar autorització prèvia. La Llei 9/2013, com l'expresident, ja s'han descompost. Més enllà d'uns protocols institucionals, s'havien introduït una sèrie de variants, detalls, gestos simbòlics si ho voleu, fins i tot de manifestacions religioses en un estat laic, que depenen únicament de la voluntat de qui té la capacitat de portar-los a terme. Els seguidors d'aquesta columna, senzillament, persistim en el propòsit de ser reconeguts com el que som: quotidians sense senyals.
És una tasca molt més àrdua, d'un gran esforç, honorar la memòria de les persones anònimes, la consagració dels que no tenen nom.
