Aquest tipus penal de la prevaricació està efectivament reservat als actes comesos per autoritats i funcionaris en l'exercici de llurs atribucions. El codi exigeix que els autors d'aquesta infracció hagin pres -«dictat», diu el text legal- una resolució injusta «a sabiendas», és a dir amb ple coneixement d'aquest caràcter injust de la seva actuació en un cas concret. Per tant, en definir aquesta figura delictiva, el legislador no només es remet a fets, sinó que també introdueix un element psicològic de voluntat o, almanco, de consciència d'estar delinquint. En concret, és el que en Dret es coneix com a «dolo», en contraposició a la simple imprudència. Això és el que haurà d'investigar la titular de l'òrgan judicial palmesà, -amb les declaracions dels querellats, assistits degudament pels seus advocats i amb la intervenció, també, dels de les acusacions- abans de decidir si obre el judici oral, és a dir si fa seure els tres alts càrrecs de la Conselleria d'Educació del Govern Bauzá a la banqueta dels acusats.
—Ara toca, per tant, fer el que tothom assegura que comparteix, però que només sol complir quan les coses li van a favor: respectar les decisions judicials i confiar en la Justícia. Aquest episodi coincideix en el temps —no us podria dir si per casualitat o no— amb el canvi de color polític del Govern de les Illes i amb l'anunci de la nova presidenta, Francina Armengol, d'una immediata derogació del TIL, el polèmic i controvertit Decret de Trilingüisme de l'anterior executiu popular, que va motivar l'oposició de la gran majoria de la comunitat educativa, nombroses manifestacions i vagues de fam en tots els territoris insulars i els expedients a docents, encapçalats pels que van haver de patir els tres directors de Maó.
Us parlava, fa un moment d'una nova presidenta i ara us n'esmentaré una altra. La qui amb tota seguretat haurà estat investida aquest darrer dissabte —recordeu que jo escric els meus articles els divendres al matí— presidenta del Consell Insular de Menorca, encara que només sigui, inicialment, per un mandat de dos anys, Maite Salord. Precisament, ara fa un parell de mesos, vaig escoltar per Catalunya Ràdio, una tertúlia en la qual l'escriptora i política ciutadellenca presentava el seu darrer llibre, farcit de records d'infantesa. Salord entre altres coses, es va referir també al TIL i, amb la seva habitual capacitat de síntesi, que caracteritza els bons literats, va afirmar: «amb l'excusa de la introducció de l'anglès, el què el govern del Partit Popular pretenia era imposar el castellà». Que poc es devia pensar, llavors, la seriosa, reposada, però també contundent i sobretot molt ben documentada Maite Salord que, uns mesos després, ella seria, entre molts i moltes altres, protagonista d'un canvi històric en la política balear i, per tant, també en la menorquina.
En efecte, ara, tota aquesta situació haurà donat un tomb. L'esquerra s'ha fet amb majories suficients com per governar les màximes institucions illenques i tal vegada serà el mateix PP balear qui haurà de recórrer als tribunals, per la via contenciosa-administrativa. La Justícia haurà d'intervenir un cop més. Als òrgans judicials balears se'ls girarà feina, però ja hi estan ben acostumats. Uns i altres hauran de confiar en les seves resolucions, respectar-les i acatar-les. Perquè, per fortuna, al nostre país disposem d'uns jutjats servits per uns grans professionals, que volen, per damunt de tot, preservar llur independència i exercir-la degudament. I també uns i altres hauran d'esperar que es faci justícia, tal com ho estan esperant ara els tres directors dels instituts de Maó que en el seu dia van ser expedientats.
