Grècia, bressol de la democràcia

D'altra banda, com és possible que el país olímpic estigués mancat d'un instrument recaptatori tan important i tan antic com el cadastre? A qui afavoreix majorment el fet de no disposar-ne i el frau generalitzat que encara hi ha en la recaptació d'impostos? No cert a les classes mitjanes i baixes, posseïdores, en tot cas, de petites propietats urbanes i/o territorials. I tanta corrupció durant tants anys...

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Ara el govern de Syriza ha presentat un pla de protecció a l'empresa pública i de major pressió fiscal: pujada de l'IVA normal al 23%, retard progressiu als 67 anys l'edat de jubilació; però també una alça de 1'9 mil milions de les cotitzacions socials i un increment de taxes sobre beneficis empresarials. Resulta si més no curiós, però molt clarificador, que els creditors rebutgin aquestes mesures que, segons ells, «accentuarien la recessió i penalitzarien la competitivitat».

Mentrestant, la ex-troika, insadollable, exigeix més retallades en despeses públiques i especialment en les pensions. Deim «ex troika» perquè un nom amb reminiscències russo-soviètiques no devia agradar gaire a organismes gens democràtics com el Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional i la Comissió Europea i van decretar-ne la seua inconveniència: qui té poder maneja fins i tot el significat de les paraules.

Prest sabrem si els creditors volen realment un acord o la seua estratègia respecte a Grècia és ben bé una altra: evitar el contagi de governs d'esquerra a altres Estats de la UE com Espanya i Portugal. Si les explicacions no surten als mitjans, el bon lector sempre pot recórrer a la literatura: una bona novel·la de Petros Màrkaris. «Amb l'aigua fins al coll», per exemple.