El bon Jesús ho veu tot...!» Aquesta breu i misteriosa afirmació era repetida un munt de vegades per algunes mares i àvies, mentre et mostraven un dit que, calçat d'un lluent didal, assenyalava al cel. Normalment la repetien una segona i una tercera vegada davant l'expressió un poc atònita – incrèdula – dels petits de la casa que posaven cara de pillets. «Sí, si, no ho dubtis gens, Ell ho veu tot, ho sap tot...» Els petits fugien darrere una pilota o atrets per les veus dels amics.
Aquelles mares i àvies tenien raó. Com quasi sempre. És encara cert: el bon Jesús ho veu i ho sap tot. No, no es tracta que aquest gran i saberut Jesús tingui poders especials i màgics, tampoc és un fet miraculós ni sobrenatural: les bruixes i bruixots professionals tenen altres ocupacions i distraccions. Aquest Jesús, ni és un hàbil espia que es passa la vida mirant per un forat per saber el que fas ni, molt menys, una casta de Rappel, que es dedica a mirar una bolla de vidre. Tampoc pensis que és un xafarder vocacional que xala sabent el que fan els seus vesins. La cosa és molt més fàcil i entenedora: resulta, amic meu, que si ho penses un poc descobriràs que aquest bon Jesús, que ho sap i veu tot, ets tu mateix. Així de simple i de ximple.
Sí, Ell t'ha vist ajaguda a l'arena de la platja. Rallaves amb unes amigues. Ambient distès. Somriures. En un moment has mirat dissimuladament, fugaçment i en creure que ningú mirava, has enterrat la llosca del cigarret a la daurada arena. Tu saps que no has fet bé, gens bé i que l'arena no pot ser mai un cementiri de la merda dels humans. Tu ho sabies. Ja ho crec que ho sabies.
Has baratat de costat de carrer quan has vist que venia aquella vesina tan cansada i un poc avorrida. Tu saps que està ben sola, que agrairia una frase amable, just una aturadeta cordial l'hauria fet feliç. No, has preferit fer veure que, ni la veies. Distret que vas sempre. Quan convé, és clar.
No importa que te diguin res. Tu saps de més que, sempre que pots, demanes les factures sense iva. Pagar impostos és una putada. El que passa és que més tard dius públicament que tots els polítics són uns corruptes, uns lladres. Que tots aquells que han estat descoberts i sentenciats, haurien de tornar tots els doblers robats abans d'entrar a la presó...
Que, progressista com ets, no estàs gens d'acord amb la política educativa del ministre que acaba de partir, ni amb la dels distints consellers de Balears. Gens és cert, però els teus fills van a escoles privades, que la pública és molt flaca. Estaries secretament encantat de que l'ensenyament es fes en anglès...
La vida, ja ho saps, és complicada i no és bo perdre el temps. Ni els doblers. Si s'ha de ser un poc mal criat i d'això en pots treure profit, aquest profit, no siguis ase, ho justificarà tot. Que no estan avui les coses com per passar per un pobre innocentot. L'amic de tota la vida et donarà el permís per fer l'obra, encara que saps – i ell també - que no és correcte. Ell et devia uns antics favors i ara és el moment de cobrar. Una petita manganya no afectarà a ningú i a més, tu ho dius quan et convé: les lleis no sempre són justes. Tu ets d'aquells que defensen el que a ca nostra val més – i surt molt millor – demanar perdó que demanar permís...
Idò, ja ho veus, el que et deien a ca teva era cert: el bon Jesús ho sap tot. Tu ets aquest bon Jesús, que de tu ho coneix rotundament tot encara que dissimulis i quasi sempre justifiquis el que fas. Tu ets un cas únic i fantàstic: a la vegada reu i gran jutge. Amb els altres no ets, ni fer-hi prop, tan magnànim, amb ells la sentència és sempre molt més estricta i severa. Faltaria més.
Qui la fa la paga, assegures.
