A la vida hi ha una época per créixer, una per mantenir-se tan bé com es pugui, i una altra per anar minvant fins a desaparèixer. Igual que a l'economia, tot i què en aquest cas es dona per suposat que el creixement ha de ser permanent, ha de durar sempre. Sembla que si no es creix, arriba la terrible crisi. És fals que el benestar de les persones sigui una conseqüència directa del creixement econòmic. Aquesta crisi, que encara té coa, haurà deixat a molt gent en el grup dels que no poden arribar als estandards de benestar que la mateixa societat audovisual s'ha imposat. Feines més precàries i sous més baixos condemnen a molts a viure sense créixer.
N'hi ha que creuen que el no creixement és una opció econòmica no només vàlida, sinó necessària. És la via de l'economia ecològica de Joan Martínez Alier, que considera que no només s'han de comptar els beneficis d'una acció econòmica sinó que se n'han de restar els danys que provoca.
En aquests moments de canvi de govern a les administracions públiques s'hauria de poder parlar més d'economia i no dedicar tant de temps a mirar-se al mirall per veure quin partit es fa amb la presidència.
És molt important l'acció social, donar suport a les persones que més ho necessiten. Però hem de saber quina economia s'afavorirà per generar els recursos que permeten destinar més doblers a la imprescindible solidaritat.
No tothom que ha votat pel canvi està disposat a canviar el seu estil de vida per poder viure millor sense creixement econòmic. Aquesta transformació filosòfica, tan plena de virtuds, encara forma part de la (necessària) utopia.
M'agradaria saber com serem capaços de convertir Menorca en l'illa de les oportunitats que serveixi perquè els universitaris menorquins, que ara miren cap a fora, si volen, puguin tornar a casa.
