La poesia del meu poble són les petites coses, els seus neguits i les seves alegries. Aquell benestar social que cobreix les males temporades, un matalàs que esmorteix els estralls dels moments de crisi. També són les voreres arreglades, l'asfalt dels carrers i les zones públiques, serveis basats en mantenir i condicionar tot allò que ens ofereix.
Com no pot ser d'altra manera, un dels versos més destacats és la Festa. La porció que ens permet per uns moments, per unes hores, per uns dies, oblidar les dificultats que travessem i constatar i difondre la vitalitat del nostre món. L'esperit de celebració s'uneix a d'altres valors, els d'una societat que vol progressar i que treballa per millorar l'entorn.
I en aquest món de les petites coses, l'ull de les institucions n'és la gran qüestió, la mirada que amplia o redueix l'esguard de molta gent. El 2004, el Govern del Consell insular de Menorca va posar en marxa un gran invent. La llavor pretenia vetllar per la seguretat dels que travessem la carretera que ens condueix a viure un sentiment agermanat, valorant que en cada indret es consumeix alcohol. Vam acceptar el seu naixement unes 11.000 persones i 10 anys després el vam utilitzar prop de 45.000. Fins que tanquem les portes en clau, entre Sant Joan i Sant Nicolau, som 12 cultures, unes quantes més si tenim en compte les urbanitzacions. Se'ns dubte, el Jaleo Bus, és una innovació imprescindible que ha millorat el nostre entorn.
