De rebot
Waterloo
En els llibres d'història de França, el 18 de juny és el de 1940, el dia que el general De Gaulle fa la seua crida als francesos per resistir a l'ocupació alemanya, i no el de 1815, aniversari de la desfeta de Napoleó davant les tropes del duc de Wellington. Ja és sabut que el riure és de qui guanya, i mentre els hereus de la coalició victoriosa dirigida per la Gran Bretanya reunien els seus principals mandataris per celebrar l'efemèride als camps de batalla de Bèlgica, la representació francesa no passava de ser de segona fila. A la catedral londinenca de Sant Pau, al costat del príncep Carles d'Anglaterra hi havia només l'ambaixadora francesa al Regne Unit escoltant les notes del God Save the Queen i la pregària en acció de gràcies «per la memorable victòria que Tu has atorgat als exèrcits aliats». L'orgull nacional no vol saber res de derrotes. «Va ser una batalla horrible; però n'estam orgullosos: mai cap país ha estat capaç de dominar ell tot sol Europa», va dir l'historiador Peter Snow en comentar per televisió aquella batalla.
También en Opinión
- Carrefour elige el lugar más céntrico de Maó para abrir su primer súper en Menorca
- Llegan con su barco a Maó y roban ropa en una tienda: la Policía Nacional los detiene
- El autor del intento de atropello a una mujer en el polígono de Sant Lluís queda en libertad
- La entrada de un frente pone en alerta a Menorca: tormenta, fuerte viento y temporal marítimo este fin de semana
- Grandes propietarios engordan su lista de casas vacías en Menorca: cuántas hay y dónde