Queixes recurrents

Estem queixosos dels mitjans. Qüestionem titulars que irriten, criteris a l'hora de publicar imatges de catàstrofes o fer-se ressò –amb pèls i senyals- de les desgràcies alienes. Una de les més dramàtiques, la retransmissió del funeral de les víctimes de l'accident aeri de Germanwings. Els propis escrivents denuncien pautes de caire polític o d'adjectius complementaris que facin créixer el grau de morbositat. És difícil preveure el futur de la societat de la informació. L'emergència dels nous recursos tecnològiques i la possibilitat democràtica que ofereix Internet a qualsevol ciutadà per a expressar-se, són les amenaces més directes. Defensem que hi ha principis bàsics que no s'han d'alterar, com que el periodista exerceixi el deure de combatre el que sembla aparent o les falses evidències. Avui repensem abans de comprar. 

Noticias relacionadas

Sopars amb desencant polític

Más noticias relacionadas

«El País» fou pioner en establir la Defensa del Lector en 1985. Després, el seguiren «Le Monde», «The Guardian» i «The New York Times». La seva missió es «garantir els drets dels lectors, atendre les seves queixes, dubtes o suggeriments sobre els continguts del diari, així com vigilar el tractament de les informacions». La secció analitza les fonts consultades, opinions i amenaces existents, on el Defensor s'implica amb l'article en qüestió. Tan apassionant com difícil.

Cal que els diaris incrementin la reflexió sobre la pràctica del seu ofici i els continguts que ofereixen. Cercar la brúixola per recórrer el mapa.