Queixes recurrents

Estem queixosos dels mitjans. Qüestionem titulars que irriten, criteris a l'hora de publicar imatges de catàstrofes o fer-se ressò –amb pèls i senyals- de les desgràcies alienes. Una de les més dramàtiques, la retransmissió del funeral de les víctimes de l'accident aeri de Germanwings. Els propis escrivents denuncien pautes de caire polític o d'adjectius complementaris que facin créixer el grau de morbositat. És difícil preveure el futur de la societat de la informació. L'emergència dels nous recursos tecnològiques i la possibilitat democràtica que ofereix Internet a qualsevol ciutadà per a expressar-se, són les amenaces més directes. Defensem que hi ha principis bàsics que no s'han d'alterar, com que el periodista exerceixi el deure de combatre el que sembla aparent o les falses evidències. Avui repensem abans de comprar. 

Noticias relacionadas

Gales, premis i guardons

Más noticias relacionadas

«El País» fou pioner en establir la Defensa del Lector en 1985. Després, el seguiren «Le Monde», «The Guardian» i «The New York Times». La seva missió es «garantir els drets dels lectors, atendre les seves queixes, dubtes o suggeriments sobre els continguts del diari, així com vigilar el tractament de les informacions». La secció analitza les fonts consultades, opinions i amenaces existents, on el Defensor s'implica amb l'article en qüestió. Tan apassionant com difícil.

Cal que els diaris incrementin la reflexió sobre la pràctica del seu ofici i els continguts que ofereixen. Cercar la brúixola per recórrer el mapa.