El Barça pot, hores d'ara, opcions obtenir els tres grans títols de la temporada. Quan escric aquest article, divendres mati, desconec encara si aquest diumenge l'equip blaugrana s'haurà proclamat Campió de Lliga, Per tal d'aconseguir-ho, hauria d'haver guanyat, al Vicente Calderón, un partit que va estar a punt de no jugar-se -com la resta de la jornada-, amb motiu de la vaga de futbolistes. Ara bé, el cert és que el conjunt de Luis Enrique està a una sola victòria de fer-se amb aquest títol i s'ha classificat, a més, per a les dues finals de la Copa del Rei i de la Champions. Unes possibilitats de triplet que, en aquests moments, només té, en tot Europa, el mateix Barça i la Juventus, que serà, precisament, el seu rival en el matx decisiu de Berlin del proper dia 6 de juny.
Aquesta situació tan prometedora de l'equip blaugrana en l'escenari futbolístic espanyol i fins i tot europeu era molt difícil de predir fa només quatre mesos. Després de la derrota a Anoeta, semblava que tot s'enfonsava en l'univers culer. El joc del Barça distava molt de convèncer l'afició. Hom parlava i parlava d'unes pèsssimes relacions entre Messi i Luis Enrique. L'entrenador es mostrava incòmode davant les preguntes dels periodistes a les rodes de premsa i la posició del president Bartomeu -qui acabava de susbstituir el dimitit Sandro Rosell- es trobava més que en entredit. Ell se'n va sortir, de moment, destituint el director tècnic, Andoni Zubizarreta, i anunciant la convocatòria d'eleccions avançades a final de temporada.
Com han canviat les coses en aquests quatre mesos! Les rotacions -tan criticades- que l'entrenador blaugrana va introduir en el seu equip a començament de temporada han fet que el conjunt arribàs al moment culminant, és a dir, ara mateix, en una forma física i de joc admirada, envejada i temuda pe tots els rivals. El mateix Guardiola ho va reconèixer abans que el seu equip, el Bayern caigués eliminat pel Barça a les semifinals de la Champions. A la seva tradicional possessió i control de la pilota, el Barça de Luis Enrique ha afegit una capacitat de contracop que el fa perillosíssim. La seva defensa ha millorat, i molt. I el trident del davant -Messi, Luis Suárez i Neymar- combinen entre ells de meravella i sovint estableixen jugades letals. L'astre argentí ha ressuscitat; se'l veu jugar content i torna a marcar les diferències. Fins i tot els dos porters fitxats pel propi Zubi - Bravo i Ter Stegen- han fet oblidar, amb les seves espectaculars intervencions, el mateix Víctor Valdés.
A Luis Enrique se'l veu, també, més desintoxicat en les seves compareixences davant els mitjans de comunicació. Però jo crec que aquest fet té una doble lectura. L'entrenador asturià insisteix, una i altra vegada, que farà una avaluació global de la temporada quan aquesta arribi a la seva fi. «Serà el moment de donar les notes», assegura Lucho. I, la veritat, no us podria assegurar que, tot i que aquestes qualificacions siguin de 10, el míster blaugrana compleixi l'any que li resta de contracte. La destitució de Zubizarreta el va afectar, i molt. Hi ha, també, qui assegura que la seva relació amb Messi no ha millorat, ni de bon troç. Luis Enrique lluitarà com un autèntic professional per assolir el triplet però, després, què farà? La resposta a aquesta pregunta és tota una incògnita que no crec que depengui, només, de les futures eleccions a la presidència del club. No serà, pens, que el tècnic blaugrana es troba més relaxat perquè ja té decidit el seu futur enfora del Camp Nou?
De tota manera l'afició blaugrana està exultant i el que toca ara es viure el present i gaudir d'aquests moments de glòria que estan a tocar. Tots plegats hem d'anar a per totes i, pel què fa a l'esdevenidor, el temps ja ens el farà saber. Per segona vegada en els darrers sis anys, tenim la Lliga, la Copa i la Champions tan a prop que no ens podem perdre en disquisicions bizantines que només farien que marejar la perdiu i que podrien perjudicar un triple objectiu que tenim a tocar. És el moment de fer pinya i de delectar-nos. Temps hi haurà de reaccionar degudament als fets que s'hagin de produir a mitjà termini. El Barça pot guanyar, novament, els tres títols més importants, els que compten de veritat. Quants dels nostres adversaris voldrien plorar amb els nostres ulls i, de fet, ho estan fent ja amb uns altres d'ulls, amb els seus. Prepareu-vos tota la munió de culers que hi ha a Menorca com a la resta del món per viure tres noves alegries, o dues, o una, qui sap. Sincerament i de tot cor, crec que ja ens tocava.
