Les xarxes socials són centres de comunicació que ofereixen múltiples formes de connectar-se entre sí, escriure als murs, compartir notícies i comentaris. Fa uns dies, un amic virtual va clicar m'agrada en una fotografia que havíem publicat el dia de les noces de plata, fa quasi dos anys. Per extensió, ara hem rebut múltiples noves felicitacions i estimes, telefonades i wasap. És gratificant sentir-se apreciat, tresorejar dolces paraules, tot i que s'ha fet difícil explicar que no era l'aniversari del nostre casament.
L'annècdota m'ha fet pensar que l'important ja no és el que jo dic que sóc, sinó el que tu dius que sóc. Si ho traslladem a l'activitat quotidiana, hi ha fenòmens polítics, socials o culturals que no es veuen mai. La nostra dieta informativa fa que el marc sigui prim. No es llegeix.
En una campanya electoral, la falta de projecció i de profunditat és molt empobridora. Són frases que han estudiat el comportament civil i estètic, missatges curts i habituals: accessibles, netes, sostenibles, saludables i econòmiques. O sigui, que continuem amb barreres arquitectòniques, edificis i zones intransitables. Netes, segons els barris. L'aigua, l'enllumenat, el trànsit i els residus farien discutible la sostenibilitat. Econòmicament, més que barates, val que siguin eficients. Les llistes d'espera, no són saludables.
Sóc part del poble al que sovint es refereixen des de la finestra, separant el poc gra de la molta palla.
