El PP va iniciar ara farà quatre anys una legislatura que hauria pogut ser gloriosa. Tots els partits desitgen poder governar amb majoria absoluta; els assegura plena llibertat per fer i desfer a gust i sense necessitat de negociar amb ningú. ¿Com, idò, han pogut ser aquests darrers quatre anys que ara acaben tan grisos, tan mediocres perquè el poderós partit conservador no pugui presentar bones cartes en la taula de joc de les properes eleccions municipals i autonòmiques?
L'explicació a aquest fet crec que ve donada per tres motius. Un és el fanatisme, unes postures ideològiques que no volen veure la realitat, ni la volen contrastar; l'altra és una concepció de l'administració de la res pública com una cosa sense valor, la qual només serveix perquè hi visquin apoltronats amb carnet. Ni pel cap els entra a la majoria del PP que les administracions públiques poden generar, de fet generen, valor a l'economia i són l'indicador de l'eficiència i la moral d'un país. La tercera és que malgrat facin elogis de la professionalitat dels seus membres, la majoria, exceptuant honroses excepcions, han vist l'art de la política per un forat, i ben estret, a més.
Ha estat pur fanatisme, de croada medieval, la persecució a tot allò que fes olor a català. José Ramón Bauzá ha estat el cavaller principal d'aquesta guerra santa, però ha tingut dins la infanteria xusquera del seu partit molts de seguidors; a Menorca mateix l'ha seguit una princesa que, entre moltes perles per omplir una enciclopèdia de la incultura, ha preferit reeditar aquests dies amb els doblers del Consell Insular de Menorca la il·legible obra en castellà «Oro y Escorias» d'Ángel Ruiz i Pablo, abans que fer-ho amb qualsevol altre llibre d'aquest escriptor escrit en català de Menorca. Bauzá i companyia han generat molta crispació d'una manera innecessària. Han posat tot el sector de la cultura i ensenyament en contra.
També ha estat penós veure que amb les administracions públiques, i de remolc de la crisi econòmica, només han estat els populars valents per retallar amb els empleats més desvalguts que hi treballaven: els interins, laborals i falsos autònoms. Els conservadors s'han valgut dels càrrecs per viure com a canonges, però per res per treballar en un projecte en positiu per aconseguir una transformació de les administracions de les entitats locals i autonòmiques amb la fita que assoleixin el màxim d'eficiència i coordinació. Amb la crisi era hora d'haver-ho fet, però no.
El gran drama però és la mediocritat, el veure la política com un joc d'al·lots, des d'un forat. La darrera mostra d'açò és el paperot que han fet amb el traspàs de competències en la gestió del foment del Turisme. Forma part de l'A,B,C de l'art de governar, del manual típic de qualsevol llibre de teoria política, que si entre els teus mateixos correligionaris no ets capaç d'arribar a port, millor no mostrar el llautó perquè llavors fas davant l'opinió pública un autèntic paperot.
Un autèntic paperot ha estat el que ha fet el PP amb aquest tema. El Consell Insular de Menorca va votar el dilluns passat que no acceptava el traspàs argumentant que no era desitjable fer-ho amb una minsa dotació econòmica, posant de manifest així que no s'havia donat ni diàleg ni coordinació, ni res que s'hi assemblés, amb el Govern de Bauzá. Era necessari portar a plenari un fracàs? Santiago Tadeo i tot el PP han quedat amb evidència; a més de mediocres tenen poca vista política perquè han demostrar una enorme ineptitud. El pitjor de tot és que, fracàs darrere fracàs, aquesta gestió d'infants arriba a embrutar les institucions, donant la raó a aquells que creuen que no serveixen per a res i que valdria més eliminar-les, tot llançant per la borda el Consell i la majoria d'ajuntaments.
