Mena (216)

Què queda de tot el ric llegat britànic fruit de quasi un segle de mitificada administració? Unes quantes paraules. Poques, no vos cregueu. Els autors del complet llibre i recull Els anglicismes de Menorca, Xavier Campos i Vicent Ortells, només consideren anglicismes del menorquí «aquelles paraules que romangueren a l'Illa com a seqüela de les tres dominacions britàniques al llarg del segle XVIII i que són exclusives del català de Menorca». Per tant, tots els anglicismes més recents i posteriors no valen. Quines són? Quantes són? M'he entretingut a comptar-les i, segons els estudiosos valencians, després de descartar-ne les dubtoses, n'hi ha cent trenta-cinc i, moltes d'aquestes paraules, o són exclusives de certs oficis (com ara el de fuster) o ja no són vives i només les coneixen els filòlegs i les persones de més edat (és curiosa aquesta connexió secreta entre la saviesa acadèmica i l'experiència vital). Així, què més queda del llegat? Aquest és present en la toponímia -sa costa des Bèrecs (entre Cala Santa Galdana i Cala Macarella)-, en la cuina -sèngri (beguda alcohòlica composta de vi, aigua, sucre, canyella, nou moscada, pell de taronja i pa torrat)-, en l'arquitectura -boinder (balcó tancat de vidrieres pels tres costats)- o en les tradicions populars -el mundialment famós April Fools' Day que, a Menorca, és conegut com a Dia d'Enganar. I l'herència genètica, és clar. Ja ho avançava, en una carta del vint-i-sis de març de mil set-cents quaranta-dos, l'enginyer militar britànic, John Armstrong, en una carta enviada al seu benefactor: «Quan un fillet té els ulls grisos i el cabell ros o roig, la qual cosa sol succeir algunes vegades, el marit arronsa les espatlles i sospita de la infidelitat de la seva esposa. És cert que les dones tenen molta vivacitat i estimen els diners, la qual cosa és un poderós incentiu per a una il·lícita correspondència amb els oficials de les tropes». Sigui una mena colonial o sigui veritat, el que ha quedat demostrat aquests dies és que la tradició de celebrar el dia d'enganar el primer d'abril està molt estesa. Es pot fer fins i tot un rànquing de les millors bromes. La millor enganada podria ser la d'aquest diari que donava el següent titular: «Enguany, es be de Sant Joan serà negre». Ensoldemà, a peu de pàgina de la notícia, el mateix diari aclaria: «Aquesta informació no és real. El diari MENORCA ha seguit el costum del dia d'enganar, com cada 1 d'abril, amb aquesta innocentada». Tot aclarit. El be de Sant Joan enguany tornarà a ser blanc com la calç. A les xarxes socials, una de les notícies més comentades, va ser obra de l'actor i director de teatre menorquí Damià Moll. Va anunciar que havia estat nomenat director artístic del nou auditori de Ferreries. Encara que la majoria dels seus amics de la xarxa ens vam adonar de la simpàtica mena, molts el van felicitar amb efusió. En el cantó negatiu s'han de destacar les dues desafortunades telefonades a l'hospital Mateu Orfila i a l'Aeroport de Menorca anunciant una amenaça de bomba. Davant aquests excessos ens hem de demanar on són els límits de l'April Fool's Day o Dia d'Enganar. Els límits són molt clars: els que imposa el sentit de l'humor. Sense aquest sentit, el Dia d'Enganar, no té cap sentit. Per cert, quan uns dies després del Dia d'Enganar vaig llegir el titular d'una notícia del diari «El Mundo» («El gerente, cirujano en el hospital de Mahón») que feia referència a Manuel Yebra i a Menorca, vaig pensar tot d'una que era una continuació continental del Dia d'Enganar. Després vaig caure que a Espanya el dia d'enganar se celebra el vint-i-vuit de desembre i que no es podia tractar d'una broma. Era veritat. El gerent del Mateu Orfila havia entrat en un quiròfan i havia participat en una operació. Surrealista. Dimitirà? On s'ha vist? Açò sí que és una broma. Com es conjuga aquest verb? Mena és una paraula que m'agrada. Té molts i variats significats. Per començar, es refereix al lloc, en la massa d'un terreny, d'on s'extreu un mineral, especialment un metall; castellà, veta. També és l'origen; lloc o objecte de procedència d'una cosa; castellà, mina. Classe, espècie. En nàutica és el gruix o diàmetre d'una corda. Una mena és també una vedella desmamada. A Mallorca, una anyella i la femella de ca me. A Petra és una pinya badada. Antigament era un merlet. A les Illes Balears, una mena és una mentida. I també fa referència a un mentider: «No siguis mena!». Aquesta darrera accepció surt del gàl·lic meina, amb el mateix significat. Mentre acabava d'enllestir aquest petit escrit ha sonat el telèfon. Era un amic que m'ha assegurat que, el gerent de l'hospital de Menorca, vendrà entrades perquè el públic pugui entrar al quiròfan i participar amb els cirurgians d'una operació. Relacionant-ho amb les retallades m'ha semblat durant uns instants que tenia un cert sentit comú. Després he rigut i ho he apuntat com una possible innocentada per al Dia d'Enganar de l'any que ve.