Ni jo, amic meu, ni jo. Som legió els que amb exagerada freqüència ens considerem sobrepassats per una realitat que no comprenem. Cert. En moltíssimes ocasions es fa difícil, impossible quasi, entendre fets i coses que passen. Ets un ciutadà normal: amb una formació bàsica i un interès considerable per tot allò que t'envolta. En resum: es podria assegurar que ets persona informada, amb capacitat d'entendre i comprendre. Per això mateix se't queda cara de pa de ral en certs moments.
Entens, per exemple, que el Govern de les Illes, torni ha fer una altra milionària inversió al nou port de Ciutadella...? Allò que començà amb una greu rissaga, va camí d'acabar amb un monumental disbarat. Les llàgrimes d'un alcalde, van obrir els ulls i les butxaques d'un president del nostre govern – ara mantingut, segons quins dies, per la Direcció General de Presons – que, pillet ell, va intuir que fer un nou port a Ciutadella podia ser una mina de vots, una ganga electoral... Ja veus: just quaranta quilòmetres d'un port natural magnífic... però com que som una comunitat rica i pròspera, sense problemes ni necessitats, sense atur, amb una cultura i una sanitat esplendents... podem inventar i invertir en un altre port. Ara podrem fer-nos la competència, serà com un joc estúpid en el que, com a tots els jocs, hi haurà un perdedor, un derrotat. I penses també que, a pesar del flamant port quan arribi una nova risagada, l'alcalde de torn tornarà a plorar... Confiem en que mai hi hagi una greu rissaga a Fornells...!
Qui ens havia predicat que els Estats Units d'Amèrica, eren com un paradís a la terra...? No entens gens el que en aquell regne de la democràcia, combatent ferotge contra totes les tiranies, imperi de la ciència i la tècnica, bressol dels drets humans, es mantingui encara la pena de mort. Ara a l'estat de Utha, aplicaran un mètode fantàstic i expeditiu, humanitari inclús: els condemnats a mort, com en una pel·lícula èpica, moriran afusellats. Ni un sol dels grans líders de la democràcia, ni de casa ni de fora ha dit res... ni una queixa, ni un retret.
El greu i tràgic accident aeri dels Alps, ha commocionat a moltíssima gent. Manifestacions de dol i de condol. Flors i més flors que les pobres víctimes ja no veuran. Caps de d'Estat i de govern que van i venen. Banderes a mitja asta. S'han fet minuts de silenci a les més variades institucions i organismes del país. El Parlament espanyol va suspendre (¡!) la seva activitat una jornada. Més de cent cinquanta morts mereixen aquestes manifestacions de sorpresa i de dolor. Lògic, com lògic seria, penses tu, que la mateixa gent, els mateixos polítics, recordessin, just un dia l'any, els cents de morts a les carreteres espanyoles – 1.680, l'any 2013 – i que no tindran més flors que les de la seva família i amics, ni més silencis que el dels seus mentre ploren.
Tampoc entens gens les subhastes d'obra pública. Equips d'experts i tècnics qualificats planifiquen una obra i en calculen el seu cost. Surt a concurs que guanya qui ofereix el preu més baix. Adjudicada l'obra, comença normalment un ball de xifres, ja que el guanyador, mira tu, diu que no, que la cosa costarà molt més, que necessita més doblers... La resposta lògica sembla fàcil: idò, que ho deixi i que passi aquell que a la subhasta havia quedat el segon. Tu no ho entens com, però sempre s'acaba arribant a un acord i amollant més doblers i el segon seguirà de segon. Manganyes...?
Has seguit el merder organitzat al Museu d'Art Contemporani de Barcelona per una escultura –art en diuen- que sembla un rei Juan Carlos sodomitzat mentre vomita flors...? Una vulgar i mala imitació en pedra d'una falla valenciana. Hauràs de revisar a fons el que creies fins ara el que era una obra d'art...?
Coses que no entens, però no passis cap pena, que no pateixes una greu incapacitat entenedora. Al contrari: fas servir el cap per a més cosa que per pentinar els cabells que et queden. Això és tot, company... fàcil d'entendre.
