TW

Cal felicitar el poble de Ferreries per haver inaugurat una instal·lació cultural qualificada de magnífica, meitat auditori i meitat aulàrium al servei de les entitats ciutadanes. Ha estat el passat cap de setmana i, encara que hom hi ensumi electoralisme, és evident que l'èxit s'ha d'atribuir a la voluntat comuna de govern i oposició i, sobretot, tant als esforços de l'actual govern del PP com dels anteriors governs d'Entesa de l'Esquerra i, fins i tot, d'un ja llunyà govern que va presidir un alcalde centrista. També a Sant Lluís i, uns anys abans, a es Mercadal –per no sortir de Menorca, però també podríem estendre la mirada al conjunt de les Illes-, s'hi han construït sengles equipaments d'aquesta mena. Recordem, així mateix, que amb la conquesta de la democràcia municipal molts ajuntaments aspiraren a tenir el seu centre cívic i un recinte poliesportiu. Van ser despeses excessives? Ho han estat les d'ara?

Noticias relacionadas

Depèn de l'ús que se'n faci, de com es gestionin i del rendiment que se n'obtengui. Hi ha casos alliçonadors de com la funció (la necessitat) ha creat l'òrgan; però també de com l'existència de l'òrgan (l'equipament) ha desplegat un seguit d'activitats, que han fet créixer la participació ciutadana, la creativitat, el consum cultural i, al capdavall, el nivell social i la qualitat de vida d'una població determinada. És ver que tampoc no manquen, lamentablement, casos de mal fat, com el del teatre des Born de Ciutadella, de reforma i d'equipació tan problemàtiques. Tanmateix, convé no perdre l'esperança i reclamar que els programes electorals de les formacions que es presenten als comicis de maig contemplin mesures realistes i imaginatives per tal d'empènyer en el sentit desitjable.

Desarticulats, mancats de definició, infrautilitzats (potser per mor de ser innecessaris o faraònics), hi ha museus, auditoris, aeroports, autopistes i AVEs ruïnosos en l'esperpent valleinclanesc que ha esdevingut Espanya. No obstant açò, invertir en educació i en cultura continua sent socialment d'allò més rendible. No ho podem ignorar els ciutadans d'un Estat que, com l'espanyol, deixa perdre uns 4.000 milions d'euros cada any per culpa de la fuga de cervells; o sigui, dels joves que, una vegada ben preparats, han hagut de partir fronteres enllà d'un país que no els dóna l'oportunitat de revertir en benefici de la pròpia societat la inversió que aquesta ha fet en llur formació.