La realitat és una. Podríem dir que existeix qualque cosa física totalment objectiva, però la visió sobre la realitat és sempre molt personal. Cadascú la veu des del seu angle, des de la seva situació, des del seu estat d'ànim, íntim esguard de passió. La vida és tal com la percebem. Els valors, les creences, actuen com a principis bàsics, són com aquell instrument format per una esfera i una agulla, sempre ens indiquen el camí que cal seguir.
El president Bauçà, en una recent entrevista en la ràdio, va manifestar que la millora econòmica es percep en tots els nivells, posant l'exemple d'una conversa amb un membre de Mallorca sense fam. Se li va dirigir espontàniament, dient-li que des de l'associació es notava l'aclariment. Poques hores després, el director de l'entitat ho desmentia amb xifres contundents de l'augment de tones d'aliments setmanals que s'estan distribuint i el número de famílies que reben ajuda.
Cadascú viu la seva. Qui no ha tingut un company de feina convençut d'una bona gestió quan ni tan siquiera la feia? Un conegut encantat d'avorrides trames, sense empatia? Una campanya que es vesteix inadequadament? La cascada de reaccions o declaracions transpiren una orientació ideològica que -massa vegades- intenten suavitzar. Un estat que, per molts ciutadans, és irritant.
La realitat és tossuda. Tots els qui rallen amb una bena quotidiana als ulls, volen ignorar-la. Tot depèn, en un any electoral, del nostre vot.
