El consistent historiador menorquí, Miquel Àngel Casasnovas, va deixar anotat a la imprescindible «Història de les Illes Balears», publicat per l'Editorial Moll, el següent: «El 4 de juny (de 1977), va tenir lloc a Palma la signatura del Pacte Autonòmic, en virtut del qual els partits signants es comprometien a exigir el reconeixement dels drets i de la identitat de les Balears i a defensar llur accés a un futur Estatut d'autonomia. Tan sols van abstenir-se de signar-lo els partits d'extrema dreta i Aliança Popular (Abel Matutes, però, el signà a títol personal) El Pacte Autonòmic -que insistia en l'elaboració d'un projecte d'Estatut per totes les forces democràtiques i en la implantació de la llengua catalana- va ser instrumentalitzat pels partits d'àmbit estatal en el marc de la campanya de les eleccions constituents. Un altre problema afegit va ser les objeccions de les illes menors, que reclamaven una representació paritària de les illes en el futur Consell General Interinsular. El pes de Mallorca, tal com havia succeït en altres ocasions, suscitava massa recel a les altres illes, que no acceptaren un repartiment d'escons en les futures institucions autonòmiques en funció de la població de cada illa. La proposta paritària implicava que Mallorca tindria un nombre d'escons equivalent al de la suma dels de Menorca, Eivissa i Formentera». Un inici fundacional preciós que no va reeixir.
Què va passar perquè es perdés -o no s'aconseguís- aquesta paritat que, d'altra banda, era l'única solució que assegurava la consolidació real de la comunitat de les Illes Balears? Mirem la constitució actual del Parlament balear: dels 59 escons totals, 33 corresponen a Mallorca, 13 són per a Menorca, 12 per a Eivissa i 1 per a Formentera. O sigui: Mallorca, 33. Menorca, Eivissa i Formentera: 26. Una obra mestra d'enginyeria política: passi el que passi, siguin quins siguin els resultats electorals, Mallorca sempre en resultarà vencedora, sempre imposarà els seus interessos que, com la història ens ha demostrat durant anys i panys, quasi mai coincideixen amb els interessos de la resta d'illes de l'arxipèlag. Pot existir un futur com a comunitat quan, tres de les quatre illes, són culs de bòtil o caps de suro en el joc de la presa de decisions? Veient com ens ha anat durant aquests darrers quasi trenta anys, podem deduir sense embuts que, quan va néixer la Llei Electoral, les Illes Balears van morir com a comunitat autònoma.
En l'actualitat -amb un antic president a la presó, amb multitud de casos de corrupció jutjats o per jutjar, amb la traïció institucional a la Llei de Normalització Lingüística del mateix any 1986 (aprovada per unanimitat), amb el retorn de les agressions megalòmanes i interessades al territori i amb la renúncia de la promoció d'una cultura balear comuna- assistim a una degradació estructural i sistèmica de l'edifici d'aquesta construcció buida i sense ànima. Els intents per insuflar-hi oxigen, ja sigui des del cantó privat com des del cantó públic, han fracassat de forma estrepitosa. IB3, Obra Cultural Balear, Universitat de les Illes Balears i tots els estaments culturals dependents del Govern Balear -o subvencionats- no han aconseguit, a pesar de tímids i desganats intents («Projecte de país», durant la presidència de Cristòfol Soler; «Quatre illes, un país, cap frontera», durant el govern del Pacte de Progrés), un mínim sentiment de pertinença. Per què no s'ha aconseguit a pesar dels intents dels diferents governs de dretes o d'esquerres que ens han governat durant aquests anys d'estatut i de democràcia? Per culpa del repartiment d'escons en funció de la població que va acabant substituint la idea inicial de la paritat que, segons revela el mateix historiador de Ciutadella, havia proposat... el Grup Popular! Són errors que es paguen per sempre i que llasten un projecte polit que va néixer fallat des del primer dia.
Per culpa d'aquest dramàtica espifiada les Illes Balears no existeixen com a país. Ningú no se sent balear. El sentiment de pertinença només arriba als límits geogràfics de la pròpia illa. A qui beneficia aquesta situació? Als menorquins, per suposat que no. Ara hi haurà eleccions i la meva curiositat és saber si cap partit menorquí durà el tema de la paritat en el seu programa. Crec que és essencial -fins i tot utòpic- lluitar per aconseguir aquest objectiu. La nostra climatologia extrema, pel que fa al vent i a la humitat, ens ha demostrat tots els dies de la nostra vida que, quan un arbre creix tort, acaba tombant. Balear. Topònim. Cadascuna de les illes Mallorca i Menorca, i modernament també Eivissa i Formentera. Nadiu o propi d'alguna de les dites illes. L'etimologia l'hem de cercar en el llatí, en concret en el mot Baleares, nom de Mallorca i Menorca en l'antiguitat.
