La conversa és, com pots imaginar, tot lo amable que permet un dinar. Com cada dia, reunida a taula, la família comenta les petites coses de la vida habitual. Sembla que existeix un tàcit compromís de deixar per més tard els temes que poden resultar més inadequats, més antipàtics. El dinar segueix, com sempre, el ritme previst. Plats i culleres, olors i sabors... la televisió encesa sembla que ralla tota sola. Ningú en fa cap cas.
Quan arriba la fruita, els renous emmudeixen un instant. Silenci total. La presentadora de les noticies ha dit: Un terrible i catastròfic accident ha produït desenes de morts... Aquest anunci deixa els coberts quiets, com en suspens, les boques tancades. Com si s'hagués produït un tall en el subministrament vital, tot queda paralitzat, immòbil. Els reunits són com estàtues de carn. La presentadora de les noticies segueix la noticia: segons les informacions arribades a la redacció, l'accident succeït al nord de la República de Tadjikistan ha estat... ja ningú escolta. Els coberts pelen taronges i pomes i les boques masteguen o rallen. La corrent vital ha estat restablerta i tot torna, sembla, a la normalitat. Tindran un bona digestió.
El món, diuen, ha tornat petit, els humans som una immensa família... fals, aquest discurs és, amic meu, rotundament fals. La bona família de la nostra història és un petit i simple exemple del que dic. Ells, com és lògic, són el nucli central de la vida. De la seva vida. A mesura que el que passa, sigui bo o dolent, millor o pitjor, s'allunya d'aquest nucli perd interès i consistència. Just els preocupa o commou allò que els afecta directament. La resta és pura anècdota. Com en els contes de fades: tancat el llibre acabada la història.
La nostra família és una família normal. Pacífica, treballadora, i, a la seva manera, solidària, que viu amb els mateixos anhels, exactes necessitats, il·lusions i frustracions, idèntiques alegries i dolors que d'altres. Viuen com fan milers, milions, de persones. Inclús són ben iguals, per exemple, que una bona família de la República de Tadjikistan.
No, no són insensibles ni ignorants, viuen simplement anestesiats per un món insolidari i consumista. Coneixen molt bé, per exemple, els tràgics i desesperats viatges de milers de pobres africans que intenten arribar com sigui a les nostres costes que, pensen ells, són les portes del paradís. Ho saben i saben que molts d'ells, pobre gent, perdran la vida a un mar inhòspit i cruel, aquell mateix mar on neden turistes untats de nivea i es fan grans regates de velers. Si, si ho saben, però això no afecta de manera directa al seu nucli. No els agrada gens però no arriba a pertorbar la seva vida quotidiana.
Molts, moltíssims, d'aquests bons ciutadans, just reaccionarien si la presentadora de les noticies anunciés: un munt d'immigrant, desnodrits, deshidratats i malats han arribat a la platja de Son Bou... això si que afectaria la seva existència quotidiana. El que passa, tu ja ho saps, és que tots som un poc com a la fràgil i fantàstica propietària de la teranyina, si no la toquen l'aranya segueix adormida.
Qui podia mai pensar que a la societat de les més sofisticades tecnologies de la comunicació, ni aquestes no arribarien a millorar el nostre nivell de sensibilitat . La gran comunitat de les xarxes socials segueix, en certa manera, aïllada, desconnectada, absorta.
Per aquest motiu, esper que ho entenguis, em molesta tant, m'emprenya inclús, un que ja és habitual: quan els pobres fillets sahrauís venen a passar uns dies de vacances, acollits per generoses i hospitalàries famílies, les nostres autoritats, just un dia l'any, se senten solidaries a canvi de fer-se una foto amb aquests pobres i soferts al·lots, desterrats del seu país, víctimes innocents d'un ambiciós sàtrapa al que de manera pública el govern espanyol considera més que un amic, com si fos de la família. Aquests al·lots tornaran prest a la crua realitat, a la seva injusta i dura vida, mentre les nostres autoritats somriuen satisfetes. La foto ja està publicada. Just el que pretenien.
Per cert, company: saps per on para la República de Tadjikistan...?
