Ha començat la quaresma, el seriós parèntesi entre els nadals i l'arribada de la primavera. Són els dies que separen els terribles excessos, segons diuen, de l'esbojarrat i pecaminós carnaval i la pasqua. Temps de reflexió i sobrietat. Temps de dejunis i abstinències. Quaranta dies de fava i fideu.
Hem viscut l'alegre carnaval. Ha estat un èxit. Les festes sempre són bones. Molts de disfressats. Desenfadada exhibició de persones i grups que, amb immensa imaginació, simulen, just unes hores, allò que no són. Vestits originals i simpàtics amb els que sorprendre a la gent. Una manera ben innocent, en principi, de fer bulla i participar de la celebració. Una efímera mascarada. Música i alegria al màxim pensant en que la normalitat torna prest.
Per una vegada havia jo pensat en seguir aquesta festiva tradició. El repte, amic meu, consistia en ser autènticament original. He cavilat hores i hores sobre distintes possibilitats. He demanat inclús consells, idees i sospesat tot un caramull de propostes. Algunes eren fantàstiques però complicades. S'han de tenir en compte un munt de condicionants físics i econòmics...
Arribat el moment vaig preparar un llistat de suggerències. Pretenia ser com un petit catàleg del que triar el millor disfràs. Transcric aquesta relació que et pot servir per a futures ocasions.
Primer. Volia anar de Papa de Roma. No he trobat prou vestits usats de cardenal i bisbe per fer de sèquit. Com que són de roba molt bona i caríssima els empren cada dia...
De monja era l'altra opció: monja d'aquelles de còfia espectacular, com ales d'ocell, blanca i emmidonada. D'aquests sí trobat hàbits a milers: elles ja no n'empren... massa fàcil.
Volia anar de rei d'Espanya i, mira tu, no he trobat ni un simple rifle per anar a l'Àfrica a matar elefants, ni tampoc una dama que em volgués acompanyar.
Disfressat de Jesús Gil, tampoc: em diuen que s'ha de respectar la memòria dels difunts per grotescs i bandarres que aquest fossin en vida. Respectem, idò.
Tampoc ha estat possible anar de conseller, no queden, ep, de moment, més rotondes en projecte. Ni tampoc he sabut com és el vestit de retallador d'ajudes a la cultura, a la música per exemple.
Anar de corruptor era una possibilitat però, ja veus, no he trobat ni prou gomina, ni suficients corbates de seda bona. Vestir de corrupte era molt més fàcil però, també resultava més vulgar.
Havia trobat, pensava jo, en una bona sortida: anar de banquer sense escrúpols. Problema greu: són ja tants que hauria passat totalment desapercebut.
De torero o de folklòrica. Tampoc. No tinc cap facultat per cantar cançó espanyola i, a més, molts/moltes estan ara fora de circulació per imperatiu legal.
De militar de gala hauria estat una solució. Quin d'ells però, m'hauria deixat les medalles que s'han guanyat amb tanta valentia en heroiques batalles...?
Sempre quedava l'alternativa d'anar de jugador de futbol. De jugador professional, s'entén. De crac, diuen ara, de primera divisió. Inconvenient important: no som ni argentí, ni brasiler...
Vaig descartar tot d'una el disfràs de polític: és un vestit tan avorrit com ells sembla que són. D'assessor o de càrrec de confiança del govern - del Govern balear, inclús - hauria estat millor però, estan tots ocupats.
Tampoc volia anar disfressat de candidat a les eleccions. A les que sigui: generals, municipals, autonòmiques... són tan nombrosos que no hauria fet somriure a ningú.
D'esclata-sang, em deies tu, però ja no és el temps. Ara, amb el fred, dormen fins que arribi la tardor... si és que plou quan toca.
D'economista. Ningú m'ha sabut explicar clarament com és aquest vestit. Ben igual que quan ells intenten explicar que la seva recepta tampoc era la bona.
Abandonades també, amb molta pena, altres opcions fantàstiques i originals com anar disfressat de pluja d'estiu, de cant de tord negre, de lletra petita, de música de Bach, d'olor de sofrit o de nit de lluna, de poema, de tendresa, o d'aigua de mar, de pell de poma, de riure d'infant o de color de llampuga acabada de pescar...
Una opció final: anar de jo mateix...? Molt vist i gens original. Idò, ho deixaré fer...perquè ara ja he fet tard.
