Fa poc temps que, en aquest mateix raconet de paper que arriscadament em brinda «Es Diari», rallava, a rel dels assassinats dels periodistes de París, de certes i greus contradiccions en les que vivim amb aparent comoditat. Inclús alguns ciutadans de països auto-qualificats de lliures i civilitzats. Avui, alarmat de nou, escric amb pena i desànim sobre aquest tema.
Sembla, diries, que el fet no té remei: hipocresia, interessos i estranys compromisos, són les lleis que inspiren certes conductes. Mort Abdalá Abdulaziz, per exemple, rei dels saudites - Alà el tengui -, propietari de les més productives arenes del món, «guardià de les dues mesquites» i cap d'estat d'un país on els drets humans són una conya marinera, un simple paper banyat amb el que torcar-se les mans brutes de petroli. Mort el rei, te deia, s'inicià d'immediat una repugnant processó de caps d'estat a fer la capadeta al nou rei Salman, tan ric, vell i integrista com l'anterior. El nostre flamant Felip VI també ha fet aquesta peregrinació –sense la Reina, és clar, que allà les dones no compten més que al llit– per mostrar la pena dels espanyols i assegurar que sóm i serem amics fidels. El president francès, François Hollande, ha fet el mateix, igual que el president Obama, el príncep Carles d'Anglaterra, David Cameron, primer ministre anglès o que Ban ki-moon, secretari general de les Nacions Unides... la llista de compungides autoritats vestides de dol ha estat molt, molt llarga.
Com és possible que del cop s'oblidin els drets humans i les llibertats que fa tans pocs dies i amb tanta fermesa es reclamaven a París...? Poderoso caballero deia el savi Quevedo, que no sabia encara del valor del petroli. Tot per la butxaca, és el lema. Deman jo: si mor el Comandante Fidel, hi haurà la mateixa processó d'entristits líders del món...? Penso que assistim indiferents al triomf de l'ambigüitat. Ningú –o molt poquets- ha badat boca del viatge a l'Aràbia d'aquests líders democràtics. El Parlament espanyol, per exemple, guarda silenci...
Drets humans i llibertat, amic meu, són conceptes summament fràgils que es rompen amb facilitat, que costa molt tornar a adobar. Serveixen, en ocasions, per justificar fotografies com la dels líders a la manifestació de París. On eren aquests mateixos líders quan països com els Estats Units o la Xina, tenen encara vigent la pena de mort...? Quants s'han manifestat en favor dels drets dels oblidats tibetans...? Quins d'ells han dit res de les misterioses desaparicions i suposada mort dels estudiants mexicans de la ciutat de Iguala...?
La corrupció i la consegüent putrefacció dels teixits socials són a l'origen d'aquestes reprovables conductes. Ningú s'exalta quan es reclama i defensa el respecte als drets humans i la majoria dels responsables polítics del nostre país, especialment aquells qui tenen encomanat el seu govern, no se senten al·ludits. Ni miren al seu voltant. Bastaria amb obrir les finestres de tots els ministeris i veure el que passa al carrer. Com es pot rallar impúdicament de drets humans sense tenir en compte les greus i agreujades diferències socials existents...?
Ciutadans de primera i de segona... o de tercera. Especuladors absurdament enriquits amb totes les benediccions oficials i persones desesperades fent coa a les oficines de l'atur, ciutadans opulents i satisfets i altres que no arribarien a final de mes sinó fos amb l'ajut de bancs d'aliments o d'organitzacions humanitàries. Rallar de drets humans mentre queden persones que subsisteixen remenant contenidors de fems... és un insult. Encara que certs polítics, autèntics farsants, vegin brots verds, perquè que la borsa puja i la prima de risc davalla...
Creus tu què poden/podem xerrar tranquil·lament de drets humans mentre, per exemple, Àfrica, el gran continent vesí, espoliat a consciència –i abandonat després-, per algunes democràcies europees i on molta gent pateix fam i misèria i terribles guerres ètniques i tribals amaguen i sustenten el poder de sàtrapes analfabets, sanguinaris i ridículs, a qui riem les gràcies just perquè tenen petroli o diamants...? Alguns d'aquests sàtrapes inclús, un cop derrotats, són acollits generosament per certs governs que també rallen de drets humans...
Una dolorosa farsa, amic meu...!
