Enfitar (207)

Com un fugitiu encalçat per la tempesta he sortit de Menorca sense que m'atrapés. Després de vuit intensos, acadèmics, familiars i hivernals dies he deixat enrere l'Illa i, tot just posar els peus al continent, puc llegir als mitjans de comunicació que ha quedat incomunicada per mar per culpa del famós vent del nord: la tramuntana provinent de l'implacable golf de Lleó. Salvat per la campana i acabat de davallar de deu mil metres d'alçada, puc sentir encara les molècules de fred i humitat damunt la pell com si la memòria fos un òrgan epidèrmic més. I me'n duc al centre de la ciutat, a més de la salabror escopida pel monstre familiar, paraules que tal vegada la ciutat, contaminada pel vapor dels cotxes, no ha sentit mai: panxera, esterrossar, xenc, engrony, bast, androna, bastaix, hiperons, llambre, bèlit, enderia, aldèssia, bafa, sarrió, boldro, xarbet, eixarcolar... Paraules que m'he compromès a escripturar. Un pas enrere després de calcigar els núvols, els llençols de quitrà i les pedres de les parets seques. De les tres sessions fetes a Alaior, Ciutadella i Maó amb els alumnes de la UOM de la Universitat de les Illes Balears, una paraula ha destacat per la triple coincidència, per la controvèrsia i pel comú interès demostrat. Enfitar. Ho explicava molt bé una participativa alumna alaiorenca asseguda a primera fila. La seva mare sabia desenfitar i molta gent del poble acudia a ca seva perquè la desenfités. Feia estirar els pacients damunt una pastera i, a força de pessics, els treia tots els mals del cos. Sembla bruixeria. O no? Perquè, a vegades, les paraules no coincideixen amb els fets explicats. Segons el diccionari, enfitar significa atipar excessivament; castellà ahitar. També vol dir indigestar-se, sofrir empatx per massa menjar; castellà empacharse, ahitarse. N'hi ha per enfitar-se!: es diu irònicament a Menorca al·ludint al menjar escàs que es presenta. No m'enfitaré!: es diu davant una cosa que es dóna amb mesquinesa o gran escassetat. També es pot referir a deixar una cosa mal rentada, amb la brutor incrustada. «Aquesta roba està enfitada». Color enfitat: color brut, mancat de puresa. Figuradament: molestar, especialment amb la insistència d'una mateixa cosa. «Mai m'ha agradat enfitar la gent». El mot prové del llatí vulgar infictare, aficar, omplir. Cap rastre del joc de mans curatiu. Marc Moll, autor del complet, sistemàtic i sempre consultable llibre «Medicina popular menorquina». Segles XVI-XXI, dedica un breu apartat a l'ofici de desenfitadora: «Com bé diu la paraula, és la persona que lleva enfits. Ara bé, a Menorca, el mot enfit té diversos significats. El primer fa referència a la indigestió produïda per un empatx per excés de menjar o per aliments mal païts, tant en persones com en animals. El segon consisteix en el debilitament general d'una persona que ha estat llargament malalta, i, el tercer, és l'enfit de les criatures nounades, que neixen sense plorar i que no respiren. En totes aquestes patologies s'apliquen remeis molt similars, com els massatges, els pessics o maurar l'esquena mitjançant l'oli d'enfiter o riciner (Ricinus communis).