TW

T'ho confés obertament: m'hauria agradat molt, moltíssim, ser a París. Ser-hi i acompanyar als milers de persones que es manifestaven en contra de la brutalitat. Sumar la meva petitesa a la gernació de ciutadans que no entenen, ni accepten la terrible i inútil violència.

Segurament hauria aprofitat per passar per la plaça des Vosges dels meus enyors i, tal vegada, beure un bon calvados i agafar ànims per aquell llarg i emotiu capvespre. Gran concentració a la Plaça de la República on, amb les mans a la butxaca, immers ja en aquell oceà de gent emocionada i trista, penso que hauria seguit el primer dels tres itineraris previstos: seguir el bulevard Voltaire, cosa que em permetria travessar el bulevard Richard Lenoir, - un record a l'inoblidable comissari Maigret, es faria ben present – i, ja passada la plaça Leon Blum i deixat a l'esquerra el carrer Alexandre Dumas, arribar a la plaça de la Nació.  

Acabat tot, hauria anat chez Perraudin, a dos minuts del Panteó i, mentre recuperava l'alè i la serenor amb una bona sopa de ceba, pensaria: existeixen diferències entre les víctimes del terrorisme...? La qüestió no té, sembla, una resposta fàcil. El cor de quasi tota Europa ha bategat al uníson per la mort dels periodistes tan injustament, sanguinàriament, sacrificats. Aquest crim ha estat un gran revulsiu. Els drets de les persones, la seva llibertat, ha de ser respectada encara que facin caricatures de déus i profetes. Com s'havien de respectar els drets dels advocats assassinats a Madrid, també per ultres radicals, quan lluitàvem per escapar de les urpes del franquisme, camí de la democràcia. Havien de ser respectades també, deu anys més tard, les vides dels innocents morts a l'atemptat etarra contra  un supermercat de Barcelona, o la de les cent noranta-dues persones bàrbarament  sacrificades l'any 2004, per altres radicals presumptament religiosos...

Tens encara aquelles patètiques imatges ben presents i recordes que no va venir cap d'estat o de govern de cap país. No és una queixa, cap retret, és la simple constatació d'un fet. Ens vam haver d'aclarir tots solets. Com quan la nit del 23 F, en que va tremolar la nostra fràgil democràcia, un portaveu del govern nordamericà afirmà que no tenien res a dir ja que era un assumpte intern espanyol...  En resum: sembla que la ferida cou només quan la tens al cul.  

Noticias relacionadas

La vella Europa ha clamat ara contra la violència i reclamat respecte als drets humans, a la llibertat. Com toca. Me tem però que tan concentrada estava en els fets de París, que molt pocs han recordat la terrible mort, aquells dies, a la ciutat de Baga a Nigèria, de quasi dos mil innocents a mans de radicals islàmics, que declaraven: «els hem mort seguint les instruccions de Déu...» Cap manifestació amb caps d'estat al davant.

Feia també pocs dies que a Pakistan un grup de talibans assassinà a tirs a cent trenta dos al·lots, que eren a l'escola. Volem que sentin el nostre dolor , deien els criminals. A l'Aràbia Saudita, les dones no poden menar un cotxe ni realitzar treballs remunerats i, ara la policia religiosa impedeix que juguin amb un infantil gronxador. Encara més esperpèntic: un líder religiós ha prohibit els ninots de neu, indicant: és un sacrilegi,  pecat de idolatria...  Seguim: a l'emirat de Qatar – sí, el que figura a les samarretes del Barça -, on els sindicats estan prohibits i no existeix salari mínim, treballen un milió i mig d'immigrants – quatre-cents mil del Nepal, per exemple -, en regim de quasi esclavatge - set-cents morts en accidents laborals - construint carreteres, aeroports, hotels de luxe i fantàstic estadis, pel mundial de futbol. Cap protesta massiva a cap ciutat.

No tan enfora: un dia podríem rallar també dels catòlics –viuen ara moments d'esperança amb el Papa Francesc –, que encara tenen a les dones aparcadetes a un racó de l'Església o també dels cents de pobres i desesperats africans que volen arribar a la que creuen opulenta Europa, rebuts a cops de porra i expulsats sense contemplacions just arriben a la porta de ca nostra...

Quan rallam del pobre Charlie, a quin trobes tu que ens referim...?