Quan som joves fugim de la mort, és un ritual que duu a terme qualcú sempre llunyà. Ens passa de llarg fins que ens envestim amb un accident o una malaltia greu i es converteix en motiu de reflexió i no de fugida. És un dels aprenentatges que més costa de la vida. Amb consciència clara, vivim la primera defunció dels avis, després dels pares. La dels germans fa un mal molt més intens. A mesura que avança el camí, parteixen parents, amics i coneguts amb més o menys freqüència. Prenen fluïdesa les seves lliçons, paraules de l'ànima que reproduïm, somriures que guaiten la cambra dels encontres que ens eren comuns. Els rememorem, però ens costa abraçar els comentaris dels nostres majors, els qui han enterrat la majoria de compartiments i ballen la dansa de la propina. No tenim costum de prestar-hi la suficient atenció, cavalquem per la vida al galop, distrets amb mil jocs, desbocats pels triomfs, col·leccionant trastos. A ca nostra, la mort esdevé un final natural.
Fets quotidians
Tancar els ulls
Quan som joves fugim de la mort, és un ritual que duu a terme qualcú sempre llunyà. Ens passa de llarg fins que ens envestim amb un accident o una malaltia greu i es converteix en motiu de reflexió i no de fugida.
23/01/15 0:00
También en Opinión
- Crecen los particulares que alquilan sus coches en Menorca para enfado de los 'rent a car'
- Los propietarios de Binibèquer Vell activan este miércoles la reducción del horario de visitas
- Paralizado el desahucio de una familia con dos niños en Ciutadella a la espera de renegociar con el banco
- El aviso del profesor Gabriel Cardona: «Si Menorca no responde, perderá el Grado de Ingeniería»
- Fallece Roser Gener Coll, mujer clave para la educación 0-3 años en Ciutadella