La justícia ha corroborat l'acomiadament. El treballador, enfadat per continus retards en el cobrament del salari, va publicar una queixa en el seu perfil de Facebook amb una foto en la que s'identificava l'empresa. Va declarar que només era un manifest de ràbia, però el seu cap ho va considerar suficient per acomiadar-lo. De cada vegada, la línia entre la llibertat d'expressió i el delicte és més difícil de distingir. El jutge va tenir en compte la defensa de l'honor de l'entitat. En el nostre país s'avalua segons el cas, donat que el poder disciplinari no està suficientment reglamentat.
Encara que ens diguin que el 85% de les llars ja disposa d'intenet, que -d'aquests- un 60% dels usuaris es connectin des de dispositius mòbils i que el Whatsapp, Twitter i Facebook creixen de manera explosiva diàriament, ens costa d'entendre que les persones tinguin la necessitat d'explicar-hi coses constantment. En l'àmbit laboral, ja es coneixen les primeres «sancions tecnològiques», sigui per l'ús continuat del telèfon o per la revelació d'informació que es considera d'àmbit privat. Els joves, més avesats en la vida virtual, són els principals executors de les faltes.
Com en tot, les xarxes gaudeixen d'avantatges i d'inconvenients. Som les persones qui hem de gestionar -amb seny- l'equilibri del vincle. No pareix de rebut que hi hagi necessitat de fer-ho en horari laboral. Us heu fixat? Són patinades populars, fins i tot dels qui comanden.
