L'Associació de la Premsa aragonesa, a les conclusions sobre el Periodisme Local, afirma que: «La cercanía a las fuentes proporciona grandes gratificaciones emocionales y personales pero es un arma de doble filo. En un entorno más reducido siempre es más difícil, por lo que implica, cubrir algún tipo de noticias como por ejemplo los sucesos».
I afegeix: «El periodista local afronta un riesgo importante al ser tan accesible para todos, se ve muy implicado en cualquier aspecto de la vida cotidiana del lugar en el que trabaja. Muchas veces, esto implica un trabajo sin pausa, y que convierte al informador en referente para todo».
Vull utilitzar aquestes afirmacions per a referir-me a la tasca duita a terme, durant un llarg periode de 50 anys, per dos menorquins compromesos i implicats amb «Es Diari», que avui, per acord del Consell d'Administració d'Editorial Menorca, reben el nostre agraïment i reconeixement.
Són Arcadio Gomila i Eugenio Villalonga, que també han vingut i ens acompanyen en aquest acte. Gràcies per la vostra assistència.
Ells dos han exercit durant cinquanta anys una tasca més difícil i més arriscada que la del redactor. Han estat corresponsals dels seus pobles –Arcadio a Alaior i Eugenio a Es Mercadal-; de les comunitats urbanes on viuen i conviuen, on cada matí es troben i saluden als seus veïns i amics; sempre al bell mig del poble; i ho han fet compaginant la seva tasca professional amb la dedicació al Diari.
I no ha estat fácil, perquè a més de restar hores a la família, al descans i a l'oci, més d'una vegada, enlloc d'una paraula amable, que agraïs la seva crònica, han rebut retrets o menyspreus per part d'aquells que no han sabut valorar la feina del corresponsal o no han acceptat la valentía d'una crítica assenyada i ben necessària.
Arcadio Gomila va arrancar la seva relació amb el MENORCA a la década dels anys 50, primer amb textos poètics i després com a corresponsal esportiu. En aquella época, tots els corresponsals esportius signaven amb seudònim i ell emprava el d'Argo, tal com podem observar a les cròniques dels anys 60.
Quan l'Ajuntament d'Alaior organitzà els Festivals de la Cançó Menorquina, es va incorporar a la Comissió Organitzadora i alhora s'encarregà de la informació, que enviava al Diari. El director, que llavors era el Sr. Negre, va oferir-li la corresponsalia d'Alaior, i a partir de 1965 el nom d'Arcadio Gomila signa notícies d'aquesta ciutat: concerts, exposicions, esports, conferències, teatre, festes, plens de l'Ajuntament...
També, durant uns anys i a proposta de l'Orfeó Maonés, i en una època on cada quinze dies es representava una sarsuela, redacta la crònica; i les entrevistes als cantants lírics que actuaven a les funcions de l'opera de Maó. Arcadio Gomila ens explica que «molts d'ells no parlaven espanyol i ho feien en italià, que és una llengua més assequible per a nosaltres».
Cinquanta anys després, aquest corresponsal afirma que «la meva relació amb el Diari m'ha enriquit molt, perque he tingut ocasió de conèixer molta gent, personatges importants i l'oportunitat de viure molts aconteixements».
Eugenio Villalonga va començar a escriure al diari MENORCA el 12 de setembre de 1965, amb la crònica del partit Mercadal-Ferreries, disputat a les festes de Sant Nicolau. Amb aquesta precisió ho recorda i ho explica:
«Feia anys que no hi havia futbol federat as Mercadal i, a la meva manera, vaig voler recolçar l'esforç dels qui havien aconseguit continuar-lo, i vaig enviar la meva primera crònica signant com a E.V., en inútil comparació –diu- amb un mestre del génere, Antonio Valencia, de 'Marca', que signava les seves cròniques com A.V., del que sempre vaig ser seguidor i admirador».
Però aquella primera crònica no va ser inútil, perquè el Diari li va publicar, amb la seva sorpresa i alegria, «i puc manifestar amb tan orgull com reconeixement que des d'aquell dia mai, tot i les meves limitacions, m'han tallat, corregit o rebutjat cap col.laboració».
En la dècada dels anys 70 combinà la informació esportiva amb la local, més complicada pel sorgiment dels partits polítics. Tant Eugenio Villalonga com Arcadio, va donar cobertura a les primeres eleccions generals, les del 15-J de 1977 en les que Guillermo de Olives va ser elegit primer senador per Menorca, i les primeres eleccions municipals de 1979, any en que també es va constituir el primer Consell insular, amb Francesc Tutzó –avui conseller del diari MENORCA - que va tenir l'honor ser el primer president de la institució. Sortíem de la Dictadura i tot era nou i engrescador: mitins, candidats...
«I a un poble petit on tots ens coneixem, havia d'anar amb peus de ploms amb aquestes i altres informacions», assenyala Eugenio, que afegeix: «però també era gratificant donar a conéixer a través del MENORCA l'activitat diària des Mercadal".
Eugenio coordina i redacta els especials de festes i, alhora, té l'oportunitat de conéixer a persones amb les que va mantenir després una llarga relació d'amistat, com el poeta Gumersind Riera, i els mestres Llorenç Galmés i Deseado Mercadal.
«Tot molt bé», admet el corresponsal Villalonga, «però jo tenia la meva feina i en ocasions resultava tràgic, o còmic, compaginar-lo amb els horaris dels actes. Calia anar-hi, prendre notes, escriure amb presses i enviar-ho amb es correu perque ho anessin a recollir de la Redacció en arribar a Maó. Sortosament, l'autobús aturava aprop de casa, però així i tot més d'una vegada vaig entregar la crònica al vol a qualsevol passatger o al conductor».
Temps era temps, quan no hi havia mòbils ni ordinadors, ni Míster Google ni el Srs. Facebook i Twitter.
Un temps en que Eugenio Villalonga anava poc al Diari, però recorda la Redacció antiga del carrer Verge de Gràcia, que ens descriu així: «Amb don Mateu Seguí quasi invisible darrera muntanyes de paper, els teletips del rebost de davall l'escala, i la presència acollidora del gran Paco Pons Capó que sempre me trobava espai, quan es disposaven de manco pàgines que avui, per a incloure les meves cròniques, encara que fos un llargandaix, com el reportatge de la visita de la Capella Davídica de Ciutadella a La Florida en 1983, organitzada pel doctor Fernando Rubió.
-Ho tindrè que publicar en tres capítols.- va advertir Pons Capó».
I avui ho recorda i agraeix el corresponsal des Mercadal, que per circunstàncies familiars es va veure obligat a reduir les seves col.laboracions, però avui continua vinculat, per sempre més, amb el MENORCA , que ocupa un lloc rellevant de la seva vida.
Gràcies, Arcadio i Eugenio, per la vostra feina, humil, però necessària.
Gràcies pel vostre compromís amb el dari MENORCA.
Gràcies per la vostra responsabilitat, implicació, perseverància i exemple.
Intervenció pronunciada a l'acte de reconeixement d'Editorial Menorca als dos corresponsals, celebrat el 22 de desembre.
