No es tan sols articular paraules, és participar d'un intercanvi de punts de vista. Açò, que sembla tan obvi, en la pràctica quotidiana cada vegada es dona amb menys freqüència. No regalem al llenguatge els valors que necessita. Viure amb preses dificulta la reflexió i la comunicació. La por a les revelacions de veritat, impedeix que hi vulguem invertir el temps adequat. Pareix, també, que a la gent li encanta viure rodejada de xafarderies. M'agrada tant l'art natural de la conversa, l'estira i arronsa... rallar amb sinceritat.
Cadascú comunica quan vol i com sap. A les portes de les eleccions, aquest llenguatge és la visibilitat de l'acció política i de la pedagogia. Les xarxes s'omplen de propaganda, d'acció i justificació. Poden dirigir com vulguin, segons els seus principis, programes o compromisos, però no poden comunicar solsament com desitgen. El control del temps, la gestió de les turbulències, els marcs d'interpretació, els silencis, la immobilitat, la cautela, el moment en què es produeixen, ... traslladen la marca de l'actuació.
Els debats s'han convertit en l'assemblea de la fusteria, tothom fa renou. Les paraules, senzilles matemàtiques. Els quefers, publicitat. Les presentacions de candidats, un conjunt de consonants i vocals on s'expressen qualitats trivials que pretenen condicionar les percepcions dels altres. Menorca és molt accessible, i amb el pas del temps ja en coneixem la «llengua» i el «decorum» de tots.
