Les ciutats són l'escenari perfecte per impulsar canvis que permetin un ús eficient dels recursos col·lectius. Economitzar és un verb que està a l'alça, el millor cartell d'entrada, el que anuncia un tipus de gestió. Estalviar, disminuir l'endeutament, aconseguir superàvit o augmentar els pressupostos en els capítols d'inversions i en la despesa social solen convertir-se en titulats ben valorats. Així, els artífexs polítics creuen que són més saludables i sostenibles. La ciutat, garant del patrimoni comú, és el benestar de la seva gent i aquesta disminució de les factures millora la guardiola de la institució, però no la nostra.
Darrerament, s'està fent fosc a marxes forçades. Aquesta setmana, amb l'arribada del primer cicló, ens semblava que estàvem al Sant Sepulcre. Hi ha multitud de carrers i zones en les que l'enllumenat és insuficient. A l'aparcament de l'hospital, per exemple, es produïen escenes d'acompanyants que s'endinsaven en les piscines que rodejaven les voreres, sense visibilitat. S'han d'obrir els ulls com a plats en els passos de vianants, en parcs, en el polígon industrial... la moda margarita, des de l'arribada de la tardor, ens indica clarament que no ens estimen.
Els serveis públics són la matèria prima essencial per a la comoditat dels seus habitants. A la meva, excepte en les zones que s'anuncia el Nadal, tot està a mitja llum. L'encesa dels llumets, la il·lusió d'un poble cansat de viure a les fosques.
