Plaça Espanya

Hi ha zones en les que es respira, alhora, un status comparable a la situació política i social del nostre país. Senyores que canten l'atractiva venda dels números de la grossa de Nadal a pocs metres d'estàtues humanes, de cossos desfets de casa i de feina, exclosos que demanen almoina. Un arbre daurat que toca cel, esplendorós, preparat per l'encesa d'una fugaç il·lusió. Mentrestant, la policia muntada respon els plors d'un fillet que s'ha perdut, fent piruetes per aparcar els animals i atendre la criatura. Dos més, qui corren darrera d'un ciutadà, pareix que ha robat la borsa d'un innocent. Quatre pancartes que reivindiquen situacions, preguen demandes. Tot, enrotllat d'uns visitants ben mudats, grup que es dirigeix al museu de les grans cames de pernil.

Noticias relacionadas

Els territoris comanxe

Más noticias relacionadas

És la grandesa que avui caricaturitza l'actualitat. Dibuix del comiat de la Duquessa d'Alba, la Pantoja, el petit Nicolàs o la senyora Carmen de Vallecas. La cacera a Podemos, crítiques diàries de la resta de partits i mitjans afins. No entenem tanta preocupació, el que haurien de fer és escriure el seu programa, perquè necessitaran les paraules més polides del món per convèncer a qualcú.

La democràcia de la localitat ja no és suficient. Estem frenats per una xarxa legislativa obsoleta i uns òrgans de representació condicionats pels qui es resisteixen a perdre privilegis. Volem actuar col·lectivament: opinant, participant, agrupant-nos, decidint, acceptant una nova plaça.