Carta al president de les Corts.
Senyor Posada. Disculpi que no sigui més protocol·lari i untuós, com s'estila en aquests casos. Dirigir-se a les autoritats d'aquest país sempre sembla que requereix d'un tracte vellutat i solemne. Encara record aquell ridícul – i fals - acabament de les instàncies dirigides al poder, fos civil o militar: gracia que desea alcanzar del recto proceder de... – aquí posàvem el tractament que el càrrec requeria - cuya vida guarde Dios muchos años. Amb el pas del temps i l'exercici democràtic, aquesta parafernàlia s'ha superat un poc, però no del tot, no del tot. Tocaria idò, dirigir-me a vostè segons un «protocol» com diuen avui, però no estan les coses per a moltes floritures. Imagin que vostè ja ho sap.
Aquesta nota que, n'estic segur, no llegirà és fruit d'una greu insatisfacció amb el paper, realment essencial, que té assignat el Congrés dels Diputats. Del misteriós paper del Senat, en rallarem un altre dia. Com comprovarà la meva opinió és que vostès mereixen un suspens categòric en alguns aspectes, formals si vol, però també importants. Proves...? Avui amb un parell d'exemples, crec, serà suficient.
El més recent: s'ha organitzat un escàndol monumental amb el tema de les famoses «targetes opaques». Alguns bandarres, de tota casta i colors, han abusat d'un privilegi que els havien concedit – mai sabrem a canvi de què... – els directius d'una entitat financera que, al final, ha acabat rebent un munt de doblers públics per salvar-la del desastre. Lleig, molt lleig. No considera vostè que també és prou lleig – i gravíssim – que diputats i senadors rebin un tracte de canonges sense donar cap explicació...?
Ara, amb l'estrafolari assumpte dels viatges del senyor Monago, s'ha sabut que senadors i diputats poden anar allà on volen i quan volen, sense cap justificació. Sap d'alguna empresa, sigui pública o privada on el personal compti amb barra lliure de viatges...? Vostè, com a president, no farà pública, en honor a la tan burlada transparència, la llista amb els costs i motius de tots els viatges de diputats i senadors, pagats en definitiva amb doblers públics...?
No troba que ja n'hi ha prou d'oferir-los dinars subvencionats quan tenen salaris base de prop de tres mil cinc-cents euros, quantitat a la que s'han d'afegir mil vuit-cents euros addicionals que reben, també mensualment, els de fora de Madrid, amén dels tres mil euros l'any per a taxis...? Segons el Butlletí Oficial de les Corts, el preu d'un berenar: leche o café (solo, descafeinado, con leche) o infusiones (con o sin leche) o chocolate o leche con cacao. Tostada o barrita plancha (con mantequilla y mermelada) o bollería básica (croissant, suizo, ensaimada o similares), 4 churros o 3 porras, serà d'un euro i cinc cèntims...! Collons, això és vida, dirà l'aspirant a mileurista.
Més esperpèntic. El mateix Butlletí Oficial diu:: Los usuarios que consuman un menú completo – 9 euros - podrán repetir, sin recargo, del primer plato que hayan elegido, siempre que sea de cuchara. Mesquins, que no passin fam.
Senyor Posada, no troba què ja és ben hora de posar un poc d'ordre i dignitat en tot això...? Creu què a una empresa qualsevol un assalariat – com són diputats i senadors - pot anar o no a la feina, segons li convingui o agradi...? Encara no ha caigut la cara de vergonya a ningú davant del repetit i penós espectacle d'una sala de plens quasi buida en dies feiners...? Greu absentisme sense explicacions. Una vulgar estafa als electors.
Transparència i ètica són incompatibles amb aquests privilegis. No troba ...?
