El Dia Mundial de l'Eradicació de la Pobresa s'ha celebrat enguany enmig d'una creixent indignació en comprovar que, a desgrat de totes les promeses, els governs (ni l'autonòmic ni el central de l'Estat ni menys encara els poders mundials) no han fet res per atacar aquesta epidèmia: la pobresa, que mata més que l'Ebola.
És possible que si comparam xifres de mitjans del segle passat, la pobresa extrema s'hagi reduït; però, en canvi, les desigualtats han augmentat i amb elles la pobresa relativa. I això per no referir-nos al milió de joves emigrats, als prop de sis milions d'aturats, als quatre-cents desnonaments diaris i al retrocés brutal en desenvolupament humà per mor dels retalls en sanitat, pensions, salaris, educació, economia, dependència, ajuts als vulnerables... i tot de dades que no fan més que afegir fosca al malson.
Certament, des d'esferes institucionals ens asseguren que tanta tisorada és imprescindible per a garantir la solidaritat amb les generacions futures: no té nom que els deixem en herència un deute tan gros. Curiosament, la cançoneta ultraliberal sol ignorar altres herències que semblen no neguitejar gaire els seus propòsits "solidaris".
"S'obliden" drets humans bàsics: al treball, a l'habitatge digne, a la salut i a un medi ambient sa, a la lliure circulació,a la igualtat d'oportunitats, etc; en suma, a un Estat Social i Dret, que la Constitució diu establir però que som a anys llum d'haver assolit. No l'hem tingut nosaltres i les generacions futures s'hauran d'espavilar molt per conquerir-lo. No oblidem que aquí un de cada quatre ciutadans és en risc d'exclusió. I que no té llibertat qui malviu en la pobresa.
A part de la corrupció incommensurable, no podem passar per malla altra mena de deutes per molt que per al sistema sigui tabú: l'enorme deute que arrossega el pressupost espanyol per causa de la factura d'un material bèl·lic caríssim –tancs, avions, helicòpters, míssils...- però que esdevé obsolet en quatre dies i que s'espera liquidar d'aquí a trenta anys. Compres d'armaments que daten majorment dels governs Aznar i Zapatero són despeses astutament camuflades en un laberint de partides que no apareixen imputades a Defensa sinó distribuïdes en altres ministeris.
