Adorem les paraules, el plaer estètic d'una història ben explicada. Aristóteles deia que la memòria estava allotjada en el cor, el considerava més important que el cervell, perquè no es garanteix el record sinó és emocional. Certament, l'efecte d'un bon relat sempre perdura, resisteix qualsevol envit i suporta el pas del temps.
Javier Rodríguez, conseller de Sanitat de Madrid, ens ha regalat durant els darrers dies nombroses perles absentes de tacte: «Teresa va ocultar informació», «podria haver mentit sobre la seva febre», «per posar-se o llevar-se un uniforme no és necessari un màster», «si per cada errada mèdica hagués de dimitir 1 polític, cada 2 dies estaríem canviant l'administració» o «tan malament no devia estar si va anar a la perruqueria». Quotidianament, després de la primera intervenció, vam deixar d'escoltar-lo.
Una persona que té en la seva responsabilitat l'administració d'una entitat subjecta al servei social s'ha de manifestar amb vertadera prudència i criteri. Té en les seves revelacions la decisió del destí dels demés ciutadans, desesperançats i afamats de bons narradors polítics.
La paraula ens fa oberts i permeables, és l'arma capaç de connectar amb el fons dels altres. Parlotejar enterra l'oportunitat de comunicar qualsevol missatge. Qualcú se'n fia de Rodríguez? Ens preocupa el desenllaç de la gestió? Preferiríem que fos de vacacions? Un bon transmissor és el repte contemporani de tot projecte públic.
