Mal sucre al 'café para todos'

Existeix el monstre del llac Ness? Vaig passar una vegada pel llac d'Escòcia i no el vaig veure; en canvi, m'imagín com haurien pogut llucar-lo els escocesos des de la seua riba espadada i boscosa en dies de molta boira i matant el fred a glops llargs de bon whisky. El cas és que el simpàtic Nessie ha esdevingut avui un preciós reclam turístic per anar fins a Inverness, a les terres altes de la nació que acaba de decidir romandre ferm dins de la Gran Bretanya. D'altres éssers fabulosos, com l'home de la neu o Ieti, Belfegor el fantasma del Louvre, sa Moma de la Conselleria, el Drac de na Coca, es Llangardaix d'Alaior o es Bibiloti de les rondaies, tot i que se n'ha parlat molt, se'n sap poc i llur existència resta encara per demostrar. Del Dimoni, però, se'n són escrits gruixuts tractats d'hirsuta ciència. Hi havia un pagès que deia haver-lo vist tres vegades en sa vida i sempre sota la forma d'un gat moix de pèl verd i vermell. La literatura popular va plena d'aparicions diabòliques. El Temptador sol aparèixer en cruïlles de camins i també davall ponts, que són llocs de pas imprescindible; allà planteja dilemes de gran dificultat per a les ànimes mortals. Diu Alicia (Sánchez Camacho) que possiblement el senyor Mas ha pactat amb l'Innominable per travessar el pont envers Icària i per a la castellana De Cospedal no hi ha dubte: Àrtur (accent a la a si us plau) és el mateix Diable, que ha pres possessió de milions de catalans, a qui sortosament Soraya i Rajoy exorcitzaran per salvar llur ànima espanyolíssima. I si no ho poden, sempre els quedarà el recurs al Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, que fa fum dels heretges tot seguint una tradició hispànica. Benhaja aquests sants governants, que saben interpretar les sagrades escriptures constitucionals! I si Faust va vendre l'ànima a Mefistofeles a canvi de la joventut, tenc por que el gros Jonqueres no hagi obrat d'igual manera per tal de dur la pàtria catalana a la secessió. De fet, Lucífer -portador de la llum o l'estelada- es va plantar reclamant sobirania i amb voluntat de decidir. Desafià Déu amb un Non serviam ('no serviré') i l'Altíssim el condemnà al foc etern, a l' Infern, on aniran Mas i els seus sequaços, expulsats del paradís de la Unió Europea pel pecat de supèrbia, infidels a la Patria común e indisoluble.