Ens aboquem a la nova estació amb la voluntat de donar un nou aire a la nostra realitat, amb les forces renovades i amb els millors desitjos i anhels. Esdevenim el mateix que amb l'apropament d'un nou any, són aquelles ganes d'omplir el full blanc sota els propòsits de canviar la manera de ser o de fer, de desenvolupar-nos, de créixer.
Ens dirigim al primer partit de futbol de la temporada amb alegria i satisfacció. Poc temps després, comencem a percebre la tensió que sol instal·lar-se en el camp, les ordres en forma de crits de l'entrenador, protestes de la banqueta o el clam dels familiars que s'asseuen en les grades oblidant la voluntat de passar una bona estona. Protagonistes d'energies efervescents. Les piles carregades no són suficients per canviar les coses. Setmana a setmana, la competitivitat comanda i els hàbits esportius i saludables queden relegats. Temporades i temporades observant a una comunitat futbolística canviant, casa de les juntes directives dels clubs, entrenadors, tècnics o familiars que segueixen descansant en el mateix matalàs. Sigui la posició que sigui, tan si guanyen com si perden, i fos el camp que fos, l'escridassar d'uns i d'altres es fa latent. Les mateixes escenes cada any, amb nous i vells representants.
Detectem que amb el futbol succeeix el mateix que en el mes de gener, tristament, la voluntat no passa mai de la potència a l'acte. Desitgem l'or verd dels intèrprets que només pregonen l'ànim.
