Noces d'Or

Si néixer ja és un miracle de probabilitats i de casualitats, celebrar cinquanta anys de casats és, i sobretot avui en dia, un prodigi de grans dimensions àuries on hi cap tot l'espectre sentimental humà: des de la perseverança a l'amor, des de la comprensió al perdó, des de l'empatia a la bondat, des de l'altruisme a la generositat, des de la comunicació a la superació absoluta i puntual dels estats de defalliment i desànim. Bartomeu Coll i Gomila (nascut a Ferreries en plena Guerra Civil espanyola, en concret el dia vint-i-nou de setembre de 1937) i Rosalia Florit i Pons (vinguda al món a començaments de la dictadura franquista, per ser més precisos el dia vuit de novembre de 1940), han compartit aquesta vasta àrea esquitxada amb la púrpura cardenalícia que dóna el temps. Casats pel senyor Bartomeu el dia set de febrer de 1964 a l'església de Sant Bartomeu de Ferreries, han tingut tres filles (Antònia, Neus, Teresa) i tres fills (Tomeu, Jaume, Carles) que els han donat tres nétes (Francina, Anna, Agda) i tres néts (David, Jan, Arnau). Aquesta simetria en els descendents va ser traslladada a la seva vida en comú. De poble, missatge durant sa gran nevada, caçador de ca i escopeta, manobre (va començar en el ranxo de mon pare), contractista (fa fundar la puixant empresa Construccions Coll Truyol) i expert coneixedor de la difícil i cada vegada més deixada de banda tècnica tradicional de construcció amb pedres de marès (pertany a aquesta generació que va alçar la casa familiar amb les pròpies mans i amb pedres de Menorca); es va retirar als seixanta anys i, seguint els consells dels filòsofs antics, s'ha centrat en l'hort i en la vinya i ha acabat elaborant un vi artesà, de la terra i, com diu una cançó dels Ja t'ho diré, joliu.