Hi ha encara una diferència important que posa Menorca per davant de la majoria de destinacions turístiques de sol i platja. Segurament els visitants del braçalet de color no la poden veure, adduïts com estan pels hotelers i prou satisfets de passar les vacances dins una campana de vidre color de rosa, allà on sigui del món que faci bon temps.
Però per més que aquests turistes del tot inclòs no la puguin judicar, la diferència de Menorca és potent i atreu molts dels visitants que venen una i una altra vegada i que són els que donen vida a l'economia local -i que llogaran apartaments i cases mentre els deixin. Els promotors que reclamen més al·licients turístics, més diversió, camps de golf, sembla que no s'hagin entemut que aquesta illa ofereix per contra un atractiu molt més mal de trobar i impossible d'improvisar: que els seus habitants encara existeixen. I no és una ironia.
La massificació del turisme crea riquesa, no hi ha cap dubte, però es mou com el cavall d'Àtila, que per allà on passava no deixava ni un bri d'herba. Arrasa el territori, fa desaparèixer els sectors econòmics que li fan competència, devora la cultura local per arraconar-la o per convertir-la en un espectacle, romp les estructures socials -de tants de capitals forasters que mou-, i converteix la població autòctona en minoritària -de tanta mà d'obra de serveis que ha d'importar.
Si heu viatjat una mica per aquests paradisos turístics, que en diven, haureu comprovat que la darrera cosa per la qual s'interessen els visitants és pels natius, si no és que troben xocant alguna singularitat folklòrica o que s'espanten d'algun dels seus costums considerat primitiu. La societat local ha estat esborrada per la màquina turística.
A Menorca, en canvi, els turistes sí que s'interessen encara pels natius -que som noltros-, perquè per poc que es moguin, encara se'ls troben per tot arreu i en tots els contextos. Naturalment açò no és fruit de cap singularitat ètnica ni de cap casualitat. És el resultat que l'economia i la societat menorquines ja tenien molt de gruix abans de l'arribada dels nous salvadors.
És inevitable que aquí els turistes hagin de tenir en compte la població autòctona, perquè aquesta encara té un paper destacat en molts d'àmbits. Remena bonibé per tot, diríem. Menorca no és com els centres comercials, que vagis on vagis del món t'ofereixen el mateix producte fabricat al mateix país. Aquí hi ha un món propi que respira i que se'ls fa present des del moment que arriben a l'illa, quan veuen els camps sembrats o el bestiar, o quan han d'anar per la carretera darrere un tractor.
I aquesta presència es confirma quan descobreixen la diversitat de productes atractius que encara produeix l'illa, ja siguin alimentaris, industrials o d'artesania, o la varietat de la seva cuina, tan poc explotada, per cert. Els menorquins tenen interès per al visitant perquè són capaços de fer més coses que mantenir satisfets els turistes. I aquest interès encara augmenta quan descobreix, de forma inevitable, que l'illa té una organització social prou moderna i que la sap compaginar amb tradicions sòlides; i que manté una llengua pròpia, per més que no es vulgui.
No hi ha dubte que aquest és un dels punts forts de l'illa. Segurament que no té cap valor per al sector més poderós de les Balears, el dels hotelers que han optat pel turisme de masses i que estan instal·lats en el tot inclòs i darrera determinades lleis del govern. Però sí que en té per a la majoria de la població, perquè permet repartir la riquesa i mantenir la diversitat. I, sobretot, continuar existint...
