Hi pot haver persones, en el nostre país, que, si no han tengut mai cap accident de trànsit amb lesionats, ni tan sols han estat objecte d'un robatori i, fins i tot, han pogut pagar sempre l'hipoteca de ca seva i tots els subministraments de llum, gas i aigua, no hauran rebut, en la vida, una citació per comparèixer davant d'un jutjat o tribunal. Però pràcticament tothom ha hagut de menester, en un moment o altre, els serveis d'un registre civil. Tots hem nascut; la majoria ens hem casat; molts han sigut pares o mares, i gairebé tots hem hagut de passar, una o més vegades, pel tràngol de la mort d'algun familiar directe. Per açò, el registre civil és la part de l'actual Administració de Justícia més propera al ciutadà. Tant és així que la legislació registral va establir, en el seu dia, quatre seccions o llibres d'inscripcions i va encarregar el tres primers, relatius als naixements, matrimonis i defuncions, als jutjats de pau. Només les tuteles i altres representacions legals havien de ser tramitades a la seu del partit judicial, moltes vegades fora del municipi de residència de l'interessat.
El meu primer contacte, com a funcionari, amb un registre civil, va ser precisament a Menorca, a l'antic Jutjat de Districte de Ciutadella, el meu destí inicial. Aquest negociat es trobava només entrar a l'edifici de la Plaça des Born, contigu a la també antiga Comissaria de Policia, i era el més visitat de tota la casa. Anava a càrrec de l'agent judicial, en Julián Ticoulat, i l'hora en què acollia un major nombre d'usuaris era entre la una i les dues del migdia. Estàvem en ple boom de les indústries del calçat i la bijuteria i molts ciutadellencs i ciutadellenques aprofitaven l'hora del dinar per resoldre els seus afers amb la justícia. Aquest era, també, el moment per al qual acostumàvem a citar aquells qui havien de declarar en els diferents procediments civils o penals. El llavors secretari substitut, Bartomeu Juan Marí, coneixia tres domicilis de cadascun dels habitants de la població de Ponent: allà on vivien; on feien feina, i on prenien cafè. D'aquesta manera, era molt bo de fer de localitzar qui fos, perquè el mateix dia o l'endemà, a la una del migdia, es passàs pel jutjat.
Les coses han canviat, i molt, en aquests 35 anys, en l'àmbit de la industria, però també en el de la justícia. I, pel què es veu, en aquest darrer apartat, encara ho han de fer molt més. El ministre Gallardón està disposat a reformar totes les lleis possibles, ja siguin substantives (com els codis), orgàniques o processals. Ho està fent sense tenir gens en compte aquell principi de proximitat al que he fet referència a l'inici. Va començar amb el projecte d'establir uns únics tribunals d'instància a nivell provincial. I ara els ha arribat el torn als registres civils. Vol -i, de fet, el Govern central ja ho ha aprovat- que les competències d'aquests darrers siguin assumides pels registres mercantils, que es troben, també, a les capitals de província o, en el cas de Menorca, a Maó. S'haurà acabat allò d'aprofitar la pausa laboral del migdia per anar a inscriure un fill, o bé a cercar la certificació de defunció de la mare. La major part dels ciutadans hauran de fer kilòmetres quan els calgui un tràmit registral que requereixi la seva presència.
La solució que dóna Gallardón es troba, evidentment, en el camp de les noves tecnologies. Les certificacions es podran obtenir telemàticament i, com fins ara, de manera totalment gratuïta. Els naixements els comunicaran, directament, els hospitals; les defuncions, el serveis funeraris i, els matrimonis -pens jo- els ajuntaments o les parròquies. El ministre assegura que així s'evitaran les actuals cues davant de les oficines dels registres civils i tothom en sortirà beneficiat. Ara bé, el domini de la informàtica no és complet, hores d'ara, en el conjunt de la població. I, a més, què passarà amb les peticions de concessió de la nacionalitat espanyola, que tant han augmentat en els darrers anys? Els expedients de matrimoni civil requereixen la declaració de dos testimonis, a presència de l'encarregat del registre, per tal de garantir que els futurs esposos poden i volen, de veritat, contraure aquella unió. I no parlem, ja, dels mateixos registradors mercantils, que ignoren amb quins mitjans podran comptar per fer front a les noves competències. I dels funcionaris dels actuals registres civils, que hauran de ser recol·locats en altres òrgans de l'Administració de Justícia. Veurem quin futur espera a tots plegats...