Ciutadella

Ciutadella és plaça forta emmurallada. El juliol de 1558 els menorquins resistiren dins la ciutat de ponent un assalt durant nou dies fins que l'armada turca va enderrocar les murades: l'illa perdé la meitat de la població i Ciutadella resultà arrasada. Felip II llavors es plantejà fins i tot despoblar l'illa. La resiliència o capacitat de refer-se d'aquells menorquins sempre m'ha semblat més «heroica» que la mateixa resistència usque ad mortem. Quatre-cents cinquanta-sis anys després d'aquella Desgràcia, el municipi viu una enèsima crisi amb dimissió de batle inclosa. En democràcia ja són cinc els caps de govern local que han deixat la vara en circumstàncies galdoses. Aquesta vegada han estat les accidentades festes santjoaneres el fet desencadenant (no l'únic). Assumir responsabilitats era necessari. No s'entén el refrany «mai moren batles» a no ser en el sentit que en el lloc de qui se'n va, n'hi posen un altre. A pesar de les pressions de Bauzá, el sr. de Sintas s'ha acomiadat, no sense demanar-li una major implicació del seu Govern en la festa més important (massificada) de les Illes. Cal assegurar l'espai públic, no cedir a pressions de part i superar dificultats. Ciutadella no es mereix ser un cos sense ànima.