Èxit. Què és l'èxit? Un misteri. Un somni. Un objectiu. Una decisió del destí, el fruit de l'atzar o el resultat de l'esforç. Una paraula capritxosa, d'aquelles que no es conformen amb un únic significat, sinó que el canvien segons qui les pronuncia. Una circumstància de la vida que sembla que costi d'assolir o que s'escapi d'entre les mans quan tot just s'havia agafat amb força, com un globus que venç la pressió dels dits per escapar volant cap als núvols, com si no pertanyés a la terra. Però també una situació que, si s'aconsegueix, pot donar sentit a tots i cada un dels dies de la teva existència.
Tenir o no tenir èxit és subjectiu i relatiu. Segons la Real Acadèmia Espanyola, aquesta paraula significa «el resultat feliç d'una actuació». És, doncs, un concepte lligat amb cadenat d'acer a la felicitat. I arribar a aquest estat d'ànim suposa un camí diferent per a tothom. Tenir èxit depèn dels ulls amb què un miri el món. Pot ser formar una família amb qui compartir el recorregut; aixecar del no res el teu propi projecte i veure com dóna els seus fruits; convertir en realitat una il·lusió; mirar als ulls a la mort i que et perdoni; custodiar mil papallones a l'estómac i sentir-te correspost; fer-te ric gràcies a un número guanyador; assaborir cada moment amb un somriure; treballar de la teva professió; sentir que la teva vida ha tingut sentit; o posar el teu granet d'arena perquè el món sigui una mica millor.
No sempre té èxit qui més diners sembra i recull del seu compte bancari sinó qui més exprimeix el conjunt de coses bones que ens brinda la vida amb cada nova sortida del sol. Quina és, doncs, la clau de l'èxit? En la meva opinió, intentar aconseguir allò amb què un es senti realitzat i feliç, la qual cosa, al cap i a la fi, és l'objectiu final de tothom. No es pot viure de passada, sense inquietuds ni motivacions que ens moguin cap endavant, veient com s'escapen els anys, fixant-nos només en les estocades que ens dóna el present. Hi ha tantes maneres de triomfar a la vida com persones al món. El problema és que a vegades costa saber quin és el sentit de tot plegat, quina és aquesta meta a la qual es vol arribar. Potser simplement sigui oblidar-se d'ella, esquivar les pedres i gaudir del camí, sense pensar en l'endemà.
