L'anàlisi quotidià de les eleccions del passat diumenge, a peu de carrer, ens deixa una profunda tristor pel grau d'absentisme, un important toc d'atenció per als qui governen, la fragmentació dels partits majoritaris, l'augment de la pluralitat i -sorprenentment- 1.999 vots per Podemos. Res que es pugui traslladar a les properes eleccions de 2015, però si que ens informen del previst canvi de tendència.
En la tertúlia d'un berenar d'amics, es deia: «Ens entenen». Ho escoltava des de la taula del costat: «Estem il·lusionats». No saben, més enllà dels perfils de les xarxes socials, qui els ralla des de Menorca, però confien en un líder nacional que els ha sabut transmetre i al que -sobretot- consideren corrent, un professor universitari connectat amb els joves i amb la realitat. De la seva emoció, vaig comprendre el resultat nacional. Les persones necessiten que es ralli clar, percebre'ls sensibles a les grans dificultats, saber que conviuen amb els més febles, que matinen com ells, que cobren poc, com ells, que si estan malalts ho passaran pitjor, que treballaran pel servei públic amb ells i per ells. Nous líders de nova parla. Ja disposen de l'amistat per a consolidar-se, confiats d'oferir-se a la ciutadania més propera en el 2015.
Els altres, també veuen el got mig ple, pols d'estels remuntant i mobilitzant a l'electorat propi. Els nous enamoraments seran difícils. Tots poden, diuen, el temps ens dirà si ho han aconseguit.
