Vivim de titulars

M'agraden les anècdotes i els detalls a peu de carrer. Són l'itinerari adient per reflexionar i per mantenir viva la memòria de qualsevol cas. És l'oposat al que succeeix en la resta d'estances, un fet que s'ha intensificat en els llocs de treball, en els mitjans, en la política de les administracions, en les xarxes socials... existim de titulars. Salvant comptades excepcions, la majoria de la ma d'entitats i associacions, no s'apliquen idees al discurs i creix la mediocritat per la capçalera. En molts sectors, es visualitza la necessitat de populisme i –malauradament- també de paternalisme. Com si no volguéssim fer cavil·lar la ment, defugim de l'exposició, dades i raons, tot articulat per una estructura afamada de resultats demòtics, emmotllada per la cultura dels enunciats i els efectes visuals.

Què s'ha fet de la reflexió que s'aplica a un discurs? On és la música que pretén trobar la complicitat sentimental de l'audiència? Els conceptes que ens mostren un patró transparent?

Noticias relacionadas

De les il·lusions a les transaccions

Más noticias relacionadas

Estem perdent la independència i la funció social de tots aquells sistemes de control dels poders, els que demanda una societat avançada. Vivim de titulars, de vegades tan desapassionats, que ens motiven la raó contrària. Aquets, activaran més votants a les urnes que qualsevol campanya o disseny estratègic.

Quotidianament, hi ha un poble al que només li queda omplir-se de converses engreixades d'un desig creixent per tot allò que ens entengui i atengui.